Ocho apellidos vascos

Com que últimament les aigües del conflicte basc estan més quietes i qui més qui menys ja ha vist quatre esquetxos de Vaya semanita, podria semblar que fer acudits sobre manifestacions de l’esquerra abertzale, sobre la kale borroka o, directament, sobre ETA ja no és tan agosarat com fa uns anys. Però fins que aquests gags no s’incorporen dins d’una comèdia romàntica per a tots els públics no es pot parlar de normalització humorística. Això és el que passa, precisament, a Ocho apellidos vascos, una gran broma sobre els tòpics bascos (i algun d’andalús), més que sobre els bascos (i els andalusos). Dins d’un model de comèdia clàssica i popular que pot remetre tant a El pare de la núvia com a Benvinguts al nord, els guionistes Borja Cobeaga i Diego San José (dos dels creadors, precisament, de Vaya semanita ) introdueixen a cor què vols clixés, clixés trastocats i clixés inventats per ells mateixos sobre Euskadi. El madrileny Emilio Martínez-Lázaro dirigeix amb transparència i ofici tot aquest reguitzell d’acudits i el malagueny Dani Rovira incorpora de forma magnífica l’arquetip humorístic del peix fora de l’aigua. El que dèiem: normalització.