Quan obren la boca és per cantar

La primera vegada que sents la teva veu enregistrada la trobes horrorosa. Tots hem passat per aquesta experiència: primer ens sorprenem que siguem nosaltres, després atribuïm la disconformitat a les màquines i, finalment, la gent ens aboca a la crua realitat que la nostra veu és així. Un músic no hi passa de llarg, per aquest episodi, al contrari, dedicarà tota la vida que li queda a millorar el so de la veu. És una tasca dura però de resultats ostensibles i, sobretot, és una feina ineludible. Com més aviat t’hi posis, millor.

Graves un disc nou i d’aquí vint dies tens les sessions d’enregistrament de la veu. Tranquil, si és veritat que encara falten vint dies, ets a temps de fer-ho bé. Material que necessitaràs: una impressora, un faristol, una gravadora portàtil, uns bons cascos, un llapis, una goma d’esborrar i una màquina de fer punta. Instal·la la gravadora, posa-t’hi davant amb l’instrument i grava el disc sencer seguit. Imprimeix els textos a cançó per pàgina, amb una bona mida de lletra i a doble espai per poder fer totes les anotacions pertinents. Asseu-te al sofà, escolta la gravació amb els cascos, i marca damunt les lletres impreses tot allò que no t’agradi. Ara torna a la gravadora, posa els papers damunt el faristol i comença a tocar i a cantar amb els cascos posats. Quan arribis a aquella frase, paraula o síl·laba que no t’agrada, intenta canviar-ne el so: estira el coll, apuja o abaixa el cap, somriu, obre més o menys la boca, canta més fort o més fluix, gesticula, vocalitza, contreu els abdominals... Segur que trobaràs una solució, apunta-la amb llapis. Si ets sistemàtic i t’ho has pres amb temps, arribaràs amb els dubtes tècnics resolts, i tot el que hauràs de corregir tendrà un caire purament personal.

Quan dus més d’una hora cantant, la veu comença a perdre sonoritat, per això has de quedar satisfet a nivell interpretatiu abans que la teva fonació hagi perdut qualitat. Si gastes la veu en qüestions tècniques, quan ho solucionis ja no sonaràs bé i ho hauràs de deixar per a una altre dia. La situació ideal seria aquella en què tenguis gravada la veu bona entre la primera i la tercera presa. Estudia tant com puguis per aproximar-te al màxim a aquest extrem. Els cantants lírics ho fan així, entren a l’estudi i no diuen ni bon dia, la primera vegada que obren la boca ja és per cantar, i més val que el tècnic ho tengui tot a punt perquè després de la segona presa se’n van a casa seva i no tornen.

BOLOCONSELL

SI S’ENSORRA L’ESCENARI...

Abandona’l immediatament. El públic ja se’n fa càrrec