Obre Gigamesh, el nou temple de la cultura friqui
El nou local, de 500 metres quadrats, passa a ser la llibreria de gènere fantàstic més gran d’Europa
BarcelonaIan Watson és un respectat autor anglès de ciència-ficció. Ha publicat més de vint novel·les i és seu el guió adaptat que Steven Spielberg va filmar a Intel·ligència artificial. Ahir era un més dels assistents a la presentació del nou local de la llibreria Gigamesh, 500 metres quadrats dedicats a la literatura fantàstica en totes les seves accepcions. “Haurien d’incloure-la en la ruta turística oficial de Barcelona, entre la Sagrada Família i el Parc Güell -va afirmar Watson amb admiració i un punt d’humor-. És un temple de la literatura de gènere com no n’havia vist cap”.
Watson no es refereix a la llibreria com a “temple” per casualitat. Tots els detalls de Gigamesh transmeten devoció per la literatura de gènere. Els diferents blocs de prestatges estan batejats amb noms d’autors clàssics i editors del gènere. El fons està organitzat per col·leccions i segells, sense distingir entre novetat, fons editorial o llibre de segona mà. El racó dels saldos pica l’ullet a Tolkien i s’anomena La desolació de Smaug. I no hi falten els llibres, esclar. “Tenim el fons de ciència-ficció més gran d’Europa”, presumeix el propietari, Alejo Cuervo. “I un 50% és llibre d’importació en anglès. Una col·lecció més gran que la de cap llibreria especialitzada anglesa. Som la llibreria friqui més gran d’Europa”, afegeix.
De Sant Antoni a Bailén
L’activitat de Cuervo com a llibreter va arrencar a mitjans dels 80 en una paradeta del Mercat de Sant Antoni on venia llibres de ciència-ficció i fantasia. D’allà va passar a ocupar una tercera part de la botiga de terrissa de la seva mare, a la ronda de Sant Pere. A poc a poc, els llibres van menjar-se l’espai d’olles i gerres fins que el local va consagrar-se del tot al gènere fantàstic, i es va convertir en la gran referència a l’Estat en literatura de gènere, jocs de taula i còmic d’importació. O, com deia el rètol de l’entrada i Cuervo sempre defensa amb orgull: “Vici i subcultura”.
Gigamesh va obrir amb els anys un segon local dedicat als jocs d’estratègia, però els llibres continuaven comprimits a les atapeïdes prestatgeries de la botiga de la ronda. El fet que permetria mudar-se a un local que fusionés els dos anteriors i multipliqués per 10 l’espai va arribar el 2002 gràcies a la faceta d’editor de Cuervo, que va adquirir els drets per publicar Joc de trons. Tot i que la gestió de l’èxit de la saga de George R. Martin no sempre va ser fàcil per a un segell petit i familiar com Gigamesh, els beneficis van obrir la porta a la possibilitat d’encetar una nova etapa en la història de la llibreria.
Sense marxar del triangle
De l’antic Gigamesh al nou local -al número 8 del carrer Bailén- només hi ha un centenar de passos. Tot i el canvi d’adreça, la llibreria no abandona el triangle friqui que concentra al voltant d’Arc de Triomf botigues especialitzades en còmic, jocs de rol, cinema de culte i literatura fantàstica, una zona que Cuervo reivindica per la seva potent oferta conjunta. Fins i tot han creat un mapa que identifica tots els comerços especialitzats de la zona i que la nova Gigamesh exhibeix a l’aparador.
La llibreria, segons Cuervo, està pensada explícitament com un “centre de socialització de friquis” en què juga un paper important una àmplia sala d’actes polivalents pensada per fer-hi presentacions de llibres i perquè els aficionats es reuneixin i juguin. “Els aficionats de la ciència-ficció són molt participatius. No ens importa sacrificar una mica d’espai per potenciar la creativitat dels futurs autors i la difusió de les obres. A més, ja tenim cua d’editors que volen fer-la servir per a actes”, explica Cuervo.
Un exemple d’aquesta vocació de servei és el programa d’actes que Gigamesh té planejat per al primer cap de setmana. Avui es farà a la botiga una sessió de maquillatge a imatge d’un dels Caminants Blancs de Joc de trons, una taula rodona sobre il·lustració i una marató de firmes amb els que, segons Cuervo, són “els autors més importants del gènere fantàstic d’Espanya”: entre d’altres, Juan Miguel Aguilera, Marc Pastor, Ismael Martínez Biurrun, Rodolfo Martínez i José Carlos Somoza. Dissabte les firmes continuaran i culminaran amb una partida de rol d’exhibició que també es podrà seguir en viu per streaming.
Un mural de sis metres
El deute a Martin està apuntat en el mural de sis metres de llarg que presideix la llibreria, obra de l’il·lustrador Enrique Corominas, responsable de les portades de la saga Cançó de gel i foc. L’oli de Corominas, La escritora, és un “fantasia steampunk ” que, segons l’autor, representa una deessa que escriu a la pell d’un home els començaments de grans novel·les fantàstiques: des de Joc de trons fins a El hòbbit passant per Els mites de Cthulhu. La sang que esquitxa l’escriptura cau als peus d’una figura llunyana. “És l’editor, esclar”, revela Corominas amb un somriure còmplice a Cuervo.
L’editor, exultant, passejava ahir per la llibreria contagiant la passió i compartint el seu coneixement enciclopèdic del gènere. I un lament: la poca presència al mercat de literatura de gènere en català. “Tot el que tenim ens cap en un sol mòdul. Però confio que en el futur això canviarà”, diu Cuervo.