Obre la catedral de Joan Miró a Mont-roig

Mont-roig Del CampQuanta raó tenia la directora de la Fundació Mas Miró, Elena Juncosa, quan deia que calia replantejar el projecte i era prioritari obrir l’edifici al públic en la mesura que els fos possible, sense esperar a finalitzar les diferents fases de la rehabilitació. El taller de l’artista, algunes dependències del mas -que Miró va immortalitzar en el cèlebre quadre La masia - i el celler començaran a rebre públic el dia 2 de maig. I val la pena anar-hi només per veure l’espai de treball de l’artista. Miró volia que l’hi fes Josep Lluís Sert, però com que s’havia exiliat després de la Guerra Civil el va fer el seu cunyat, el constructor vigatà Lluís G. Ylla. “Miró li va dir que fos un espai auster, com la cel·la d’una monja”, afirma Elena Juncosa. És veritat que l’espai és molt senzill però les voltes i un altell que recorda un cor li donen un aire catedralici. En aquest temple creatiu, on Miró va començar a treballar l’any 1948 i que s’ha reconstruït com si hi hagués de tornar en qualsevol moment, van veure la llum els assemblatges d’objectes insòlits que caracteritzen les escultures de Miró i va finalitzar-hi la mítica sèrie de les Constel·lacions. Com a Son Boter, a Palma, també hi ha grafits i imatges d’obres d’art a les parets i objectes naturals que li van servir d’inspiració. “Per què Miró és un gran artista i com s’hi va fer es viu i s’explora al Mas Miró”, subratlla Juncosa. El primer taller que Miró va tenir al mas va ser convertit més endavant en un dormitori, també visitable.

El Mas Miró s’inaugura avui, coincidint amb el 125è aniversari del naixement de l’artista, i per al seu net, Joan Punyet Miró, la importància d’aquest nou centre mironià és “màxima a escala internacional”. La relació de Miró amb l’antigament anomenat Mas d’en Ferratges, construït pels marquesos de Mont-roig, va arrencar l’any 1911 quan la seva mare el va comprar perquè s’hi recuperés d’unes febres tifoïdals -també va ser aleshores quan va decidir que volia ser artista en contra del desig dels seus pares-, i es va allargar fins al setembre del 1976. Va deixar d’anar-hi als estius perquè estava previst que el mas desaparegués per construir-hi l’autovia que finalment el va circumdar.

Les obres de la primera fase de rehabilitació han costat 450.000 euros i la Fundació Mas Miró n’ha arrendat les terres, per recuperar els usos de la finca, a l’empresa d’agricultura ecològica Hawo Fruits, que ja hi conrea bròquil, mongeta tendra i xirivies i està a punt de començar la plantació de síndria. El recorregut té l’atractiu d’entrar en un espai on el temps s’ha aturat, amb terres hidràulics i motllures de guix pintades. Els avis materns de Miró semblen escrutar el públic des dels retrats que hi ha al menjador, on també es pot observar la semblança extraordinària de Miró amb el seu besavi matern. Pel que fa als mobles que hi ha a les estances, al menjador es pot veure la taula que apareix a Natura morta del conill i en un dormitori la consola de Cavall, pipa i flor roja.

Coincidint amb la inauguració també s’ha presentat una ruta pels llocs mironians titulada El paisatge emocional de Miró. “La visita no està aïllada de la resta del poble, sinó que continua en el paisatge, que és el que li dona sentit. Volem que l’equipament sigui un referent a Tarragona i que ajudi a rellegir el territori català”, explica Juncosa.

La segona fase de les obres, que inclou la restauració dels interiors de la casa, arrencaran al novembre i costaran 190.000 euros. A la tercera està prevista la rehabilitació de la casa dels masovers i la quarta inclourà el projecte del despatx RCR i Dani Freixes. Al marge de les aportacions de la família Miró, que va donar el mas a la localitat, i de les públiques, Punyet Miró ha aconseguit mig milió de dòlars per al projecte d’una manera força curiosa: un galerista nord-americà li va demanar que li vengués una obra de la família perquè la viuda de Steve Jobs la volia per al menjador del seu vaixell. Li va respondre que no en tenien cap a la venda. Dues hores més tard li va tornar a trucar per dir-li que li revelaria el nom d’un venedor a canvi de 500.000 dòlars per a la Fundació Mas Miró. L’entrada costarà 8 euros i preveuen rebre 20.000 visitants l’any.