L’obra de Cartier-Bresson estiueja a la Costa Brava

BarcelonaA les àrees rurals del Nepal una creença ancestral marca com a impures les dones els dies que menstruen: durant els dies que tenen la regla són aïllades, no poden entrar dins de casa seva, menjar en comunitat ni tocar un home. La fotoperiodista Maria Contreras (Barcelona, 1991) va descobrir aquesta problemàtica el 2015, va quedar colpida i va decidir explorar-la amb profunditat. Va viatjar al Nepal i ara exposa per primera vegada les fotografies que va fer el 2017, a partir de dissabte a la desena edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, a Palafrugell. “Treballar al Nepal és senzill, perquè d’entrada la gent t’obre les portes i t’explica les històries d’una manera molt oberta. La primera reacció a les zones rurals és de sorpresa, perquè són llocs molt perduts enmig de les muntanyes i pràcticament no hi han anat estrangers -explica Maria Contreras-. Per arribar a aquests pobles he arribat a fer més de 40 hores d’autobús des de Katmandú. Són llocs molt aïllats. Ara gràcies a les xarxes socials sí que tenen més contacte amb l’exterior”.

Maria Contreras va passar molt de temps amb les dones que va retratar, però la comunicació amb elles no era gaire fluïda perquè no sempre estava acompanyada d’un traductor. Tot i així, es va guanyar la seva confiança i va poder capturar moments tan dolorosos com els d’una dona que es veu obligada a dormir als corrals. També un altre de més joiós. La dona de la imatge principal d’aquest reportatge va pujar a un arbre per recollir-ne els fruits i a la fotografia de Contreras apareix carregada de dignitat.

“El meu projecte aborda les dues cares d’aquest problema: les conseqüències d’aquesta pràctica i també com les dones ho estan començant a canviar, tant a les ciutats com a les zones rurals”, conclou Maria Contreras. La mostra porta per títol Viatge a la impuresa i és una de les onze d’aquesta edició, que també inclou una mostra d’Henri Cartier-Bresson, una altra de Xavier Miserachs centrada en el llibre Costa Brava Show, una retrospectiva del reporter Samuel Aranda amb un centenar d’imatges i el reportatge de Sandra Balsells sobre la Setmana Santa siciliana. “Hem portat l’exposició de Cartier-Bresson per commemorar la mort del Xavier. Hem volgut fer una biennal especial”, explica Maria Planas, organitzadora de la Biennal Xavier Miserachs juntament amb Enric Bruguera i Lluís Català.

Els pilars de cada edició

Les exposicions estan distribuïdes en cinc espais: el Museu del Suro, la Fundació Josep Pla, la Bòbila Vella, La Galeria i Can Mario, el museu de fotografia de la Fundació Vila Casas. Una de les figures clau de cada edició és un autor de la generació de Miserachs, en aquest cas Cartier-Bresson, que arriba a Palafrugell després d’artistes com Ramon Masats, Oriol Maspons, Francesc Català-Roca i Joan Colom. “Encara ens en queden, tenim un filó de fotògrafs tant catalans com espanyols boníssims i molt desconeguts”, explica Planas. També donen suport a fotògrafs joves. En aquest sentit, enguany es pot veure, a més de l’exposició de Maria Contreras, La caiguda del califat, una mostra de l’italià Lorenzo Meloni (Roma, 1983), el fotògraf més jove de l’agència Magnum. Els seus treballs documenten la derrota de l’Estat Islàmic a Kobani, Palmira, Sirte i Mossul. A l’altre extrem hi ha el projecte de Joan Alvado (Altea, 1979) sobre els nous pagesos a partir de l’Escola de Pastors de Catalunya. “Sempre hi un acostament molt nostàlgic cap a la ramaderia, i jo he volgut renovar el discurs, documentar el relleu generacional que hi ha al camp, i l’imaginari -explica Joan Alvado-. En termes fotogràfics, el llenguatge és més contemporani. Tot i que sembla un tema molt local, quan l’he mogut m’he adonat que és universal i l’he pogut publicar força”.

A més de la joventut, el cas de Contreras també reflecteix l’esforç de donar visibilitat a les dones fotoperiodistes. “Encara són en minoria”, lamenta Planas. Una altra línia de la programació és la dels fotògrafs consolidats. Com Miserachs, un altre dels artistes d’enguany també va morir de manera prematura: Atín Aya (Sevilla, 1955-2007). La seva mostra porta per títol Paisans i inclou 40 retrats d’homes i dones humils fets en diferents punts d’Andalusia entre el 1995 i el 2007. També en aquest àmbit es podrà veure una exposició de Miquel Dewever-Plana, que obrirà les portes a Can Mario el 15 de setembre i estarà en cartell fins al 25 de novembre. Miquel Dewever-Plana desenvolupa projectes de llarg recorregut a Mèxic i Guatemala, un dels requisits dels quals és que les seves recerques sempre vagin acompanyades d’un llibre. Fa quatre anys aquest fotògraf va ser el protagonista de dues exposicions a la biennal sobre els integrants de les bandes a Guatemala i ara aborda el paper del llibre com a suport de la investigació i contenidor de memòria.

Per acabar, cada edició de la Biennal Xavier Miserachs també inclou la recuperació d’un arxiu. “Parlen molt de l’inici de la fotografia, de la vida i els costums en el nostre entorn més pròxim, i de la història”, explica Planas. Enguany hi ha dues exposicions: Jaume Ferrer, la memòria de la imatge, amb obres de l’Arxiu Municipal de Palafrugell, i Professors de solitud: Josep Esquirol, fotògraf - Josep Pla, escriptor. “És la combinació que fem el que ens dona una certa peculiaritat”, diu Planas.

A més de celebrar deu anys, la biennal fa un salt qualitatiu: en lloc d’un mes durarà dos mesos i mig, fins al 14 d’octubre. Per primera vegada es cobrarà entrada, 8 euros, per a totes les exposicions. L’última edició va rebre 5.000 visitants, i els organitzadors volen doblar la xifra. També han doblat el pressupost, que és d’uns 50.000 euros, provinents de l’Ajuntament de Palafrugell, la Generalitat, la Diputació de Girona i el patrocini de la Fundació Banc Sabadell. I compten amb la col·laboració de vint institucions i entitats del sector de l’art i la fotografia d’arreu del territori.