Quatre grups emergents es van disputar ahir la final del concurs de maquetes Sona 9, un baròmetre que al llarg de les seves onze edicions ha permès conèixer part del que es cou als garatges, locals d'assaig i dormitoris de la geografia catalana. El concurs, organitzat per Enderrock, iCat fm de Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya, ha catapultat a la fama grups com Manel i Els Amics de les Arts i ha contribuït a difondre propostes tan interessants com La Iaia i Bikimel.
Per arribar al concert de Bikini, els finalistes d'enguany han hagut de competir entre un total de 198 participants, un rècord que demostra l'interès que desperta el Sona 9 entre els grups emergents, que no poden evitar emmirallar-se en l'èxit dels últims guardonats. L'onzena edició, a més a més, ha arribat en un moment especialment dolç per al pop català, prou madur per deixar enrere prejudicis i amb prou ambició per conquerir un públic majoritari.
Alls Nous Piquen, Bremen, Nyandú i The Mamzelles eren els grups que, un cop superades les fases eliminatòries, pujaven a l'escenari amb els nervis a flor de pell per mirar de defensar els respectius repertoris, amb vint minuts per a cada grup. En l'ambient flotava l'esperança de descobrir un nou èxit potencial o, si més no, algunes propostes engrescadores per animar el panorama musical de l'any vinent.
Van encetar la nit els barcelonins Bremen -que quedarien a la cua dels quatre finalistes amb un premi Èxit-, sota la promesa de visitar la ciutat alemanya si guanyaven el concurs. Amb una guitarra acústica, dues guitarres elèctriques, baix i bateria, el quintet va defensar unes cançons més elèctriques que no pas acústiques. Impulsats per una bateria contundent i banyats en distorsió, els Bremen van deixar entreveure les seves influències americanes, amb arranjaments d'harmònica i trompeta inclosos. Res a veure amb la proposta d'Alls Nous Piquen, l'enèrgic grup de hardcore de Palafrugell que va sonar com un atac terrorista en un context excessivament dominat pel folk i el pop. La seva és una música arriscada que va recordar el crossover de Faith No More a principis dels anys noranta. Ells van ser tercers i premi Èxit.
Nyandú, el trio liderat per Ferran Nandu Orriols, jugava amb cert avantatge, ja que havia arrossegat dos autocars sencers plens d'amics i familiars. Músics més experimentats que la resta dels finalistes, els de la Torre d'Oristà van demostrar estar preparats per afrontar l'aventura professional. La combinació de guitarra acústica, baix i bateria va resultar tan senzilla com efectiva i Ferran Orriols va saber encomanar els assistents amb la seva energia desbordant. Ells es van endur el premi principal, el Sona 9, que comporta la gravació del disc de debut.
Al trio femení The Mamzelles els va tocar actuar en últim lloc, just abans que el jurat es retirés a deliberar i la festa continués amb els concerts de La Iaia, Pulpopop i Bläue. La seva és una proposta diferent i divertida que podria aportar una alenada d'aire fresc a un panorama excessivament seriós i tristoi. Combinant pop acústic i teatre, The Mamzelles van fer gala d'incorrecció política, van cantar en català, anglès i castellà -un altre tabú- i van venir a dir que la gràcia de ser un grup emergent és que pots fer el que et vagi bé. Per a elles, el segon premi, el Joventut.