Núria Esponellà es posa en la pell d’una esquiadora pionera
L’escriptora ambienta la novel·la ‘La filla de la neu’ a la vall de Núria dels anys 20
BarcelonaA La filla de la neu (Columna), Núria Esponellà (Celrà, 1959) explica una doble i, fins i tot, una triple travessia. La protagonista, la Joana, filla d’un pastor de Ribes de Freser, treballa de cambrera a l’hostatgeria de Núria i s’atreveix a fer una cosa força inusual als anys 20: es converteix en monitora d’esquí. “En aquella època esquiaven amb faldilles llargues i bombatxos. I ho feien poques dones, la majoria filles de la burgesia”, destaca Esponellà. Uns anys després, durant la Segona Guerra Mundial, la Joana torna a la vall de Núria per ajudar dues dones i dos nens jueus que han de travessar la muntanya per salvar la vida. És una vall devastada per la Guerra Civil que poc té a veure amb el record que en tenia la protagonista. “Sempre hi ha un moment que l’Arcàdia s’enfonsa”, diu l’escriptora.
A la vall de Núria la Joana s’enamora de l’Enric, que encara un altre repte: construir el tren de Núria. Va ser tota una odissea: aquest ferrocarril es va fer només en tres anys, del 1928 al 1931. “El 22 de març se celebren els 85 anys de la seva inauguració. És impressionant. Ho van fer sense camí, sense pràcticament eines, a pic i pala, i sense gaires diners -explica Esponellà-. L’Enric és un personatge de pedra picada, molt treballador, molt sofert. Com els que devien construir el cremallera”. El tercer personatge és el narrador, que s’ho mira tot des de la distància i amb una certa ironia.
Volar escrivint
Escriure aquesta novel·la no ha sigut fàcil per a Esponellà. Però l’autora de Rere els murs (2009) i Una dona d’aigua (2013) creu que les dificultats personals que ha hagut d’afrontar han donat encara més força a la Joana. “No vull patir escrivint, m’ho vull passar bé. La Joana a la segona part del llibre agafa molta més força, aprèn a transformar les emocions. He pogut volar escrivint. Hi ha coses que et passen i que no pots evitar. Però pots escollir com ho encares. Et pots enfadar o fer un pas més enllà. I això últim és el que fa la Joana”, explica l’escriptora.
Esponellà té una relació especial amb la vall de Núria “Tinc el record d’infantesa, però en l’última dècada hi he anat molt sovint. Tenia la necessitat d’anar-hi i les estades allà m’han anat molt bé. Escriure aquest llibre ha sigut un repte, perquè m’ha obligat a entendre millor els processos que he viscut”, diu Esponellà.
La importància dels símbols
La novel·la està molt ben documentada. Per construir el personatge de la Joana, Esponellà va tenir llargues converses amb Anna de Ventolà, pionera com a monitora d’esquí a Núria i que actualment regenta un restaurant a Ribes de Freser. Ha parlat també amb l’enginyer Robert Lluís, l’arqueòleg Joaquim Tremoleda, el filòleg Miquel Sitjar i l’arxiver Agustí Dalmau. “No és, però, una novel·la històrica. L’època és l’escenari però no el tema”, precisa Esponellà.
Per a l’escriptora, els símbols són molt importants. “Sempre escullo un símbol. A Rere els murs era la tramuntana com a símbol del poder del pensament. A Una dona d’aigua l’aigua com a força emotiva. I en aquesta última novel·la he escollit un personatge de foc, la Joana, i la neu, perquè la neu també crema”, diu l’autora.