La Nueve: els soldats que van alliberar París
Paco Roca relata al còmic 'Los surcos del azar' l'odissea dels combatents republicans que van entrar a la capital francesa l'agost del 1944
Barcelona.La matinada del 24 d'agost del 1944, un grup de tancs de la segona divisió blindada del general Leclerc va irrompre a París. Eren les primeres forces aliades que entraven a la capital francesa després d'una llarga i humiliant ocupació nazi. Però al morro els tancs hi portaven pintats noms com Madrid, Guadalajara, Guernica o Ebre; i a dins no hi havia soldats francesos, sinó espanyols. Eren els homes de la Nueve, una companyia formada majoritàriament per excombatents republicans de la Guerra Civil que van continuar el seu combat contra el feixisme lluitant contra els nazis a les files de l'exèrcit aliat durant la Segona Guerra Mundial.
La seva història, rocambolesca i atzarosa, arriba al còmic de la mà del valencià Paco Roca. L'autor d' Arrugues , Premio Nacional del 2008, reconstrueix a Los surcos del azar l'odissea extraordinària d'uns homes que, després de perdre una guerra contra el feixisme, van acabar guanyant-ne una altra. "Però a diferència dels altres soldats de l'exèrcit aliat, ells no van poder celebrar la victòria, perquè no tenien un país al qual tornar després de la guerra", assenyala Roca, que va conèixer la història de la Nueve en un viatge a París el 2008. "Vaig anar a fer una xerrada a l'Institut Cervantes i va coincidir que el dia abans dos supervivents de la Nueve participaven en una conferència", recorda. La història el va atreure de seguida: "Passen de tocar fons a viure un moment tan simbòlic com l'alliberament de París. Després de perdre la Guerra Civil acaben treballant com a esclaus en la construcció del Transaharià, però al final acompanyaran De Gaulle en l'entrada triomfal als Camps Elisis".
Los surcos del azar arrenca amb un dels episodis més terribles de la Guerra Civil, en un port d'Alacant convertit en l'últim refugi de 15.000 persones que esperaven uns vaixells mercants llogats pel govern republicà. Només un, el vaixell carboner Stanbrook , va evitar el bloqueig de la flota de Franco i va arribar al port. Ple de gom a gom, sobrecarregat, l' Stanbrook va llevar l'àncora i va salpar rumb a l'exili africà. La desesperació es va apoderar dels que es van quedar enrere, conscients que el rescat ja no arribaria, i es van viure escenes dantesques, fins i tot suïcidis.
"El nostre Schindler"
"El capità d'aquell vaixell és el nostre Schindler, perquè va embarcar molta més gent de la que cabia a la nau -explica Roca-. Aquell va ser l'últim episodi de la Guerra Civil, el seu veritable final, i va ser horrible. Però representa molt bé com les democràcies del món van donar l'esquena als republicans i els van abandonar a la seva sort".
Un dels afortunats passatgers de l' Stanbrook va ser Miguel Campos, un soldat que Roca fa servir com a fil conductor del còmic. "És un personatge real, un republicà anarquista. En els seus diaris Raymond Dronne, el capità de la Nueve, es desfà en elogis a Campos i el seu coratge", recorda Roca. Campos va participar en tots els episodis importants de la Nueve des de la formació de la companyia al nord d'Àfrica fins a la campanya de Tunísia i l'alliberament de París. "I la seva història té un final novel·lesc: Miguel Campos va desaparèixer en una incursió posterior a les línies enemigues i mai van trobar el seu cos -diu Roca-. Però hi ha qui diu que va desertar per unir-se a un grup d'anarquistes que preparaven una incursió militar a la Vall d'Aran des de França".
Roca no es limita a relatar la història de Campos i la Nueve, sinó que alterna la peripècia històrica amb la seva pròpia trobada amb un Miguel Campos octogenari i reticent a recordar el seu passat com a soldat. Una trobada, esclar, que mai va existir. "Era necessari explicar la història des del present per deixar constància de l'oblit històric que han patit els homes de la Nueve. Amb el temps, els francesos han reescrit la història de la guerra, i en aquesta història els estrangers que van lluitar-hi no hi cabien", explica Roca. En els últims temps, però, això ha canviat una mica. El govern francès va concedir la Legió d'Honor a Manuel Fernández i Luis Royo, els dos membres de la Nueve que Roca va conèixer fa cinc anys a París. I des de fa dos anys, la bandera de la República espanyola oneja a París en l'acte que es fa per commemorar l'alliberament de la ciutat. "La bandera no representa només la Nueve, sinó tots els espanyols que van lluitar a la resistència", diu Roca. El còmic recull una anècdota real: De Gaulle, lliurant medalles, li pregunta a un soldat espanyol quan feia que combatia el feixisme: "Amb tot el respecte, general, des de molt abans que vostè", respon ell.