‘La novia’ es deixa estimar pels Goya

Els Goya s’han deixat seduir per la mirada tràgica i felina d’Inma Cuesta. Les 12 nominacions que acumula La novia (incloses millor pel·lícula, directora, actriu i actor) certifiquen la candidatura a film espanyol de l’any d’aquesta atrevida reinterpretació de Bodas de sangre. Una possibilitat que ningú hauria previst quan la pel·lícula de Paula Ortiz s’estrenava gairebé d’amagat en una secció paral·lela del Festival de Sant Sebastià, dividint la crítica per la seva radical i estètica aproximació a Lorca. Però en només tres mesos la pel·lícula ha anat sumant seguidors al seu pas per festivals com Sitges, Gijón, Sevilla, el Most de Vilafranca i el REC de Tarragona, s’ha ficat la premsa a la butxaca -és el títol més nominat dels premis Feroz- i s’ha fet estimar pels acadèmics. Ara tothom vol ballar amb una nòvia que fa només tres mesos semblava la Ventafocs. I probablement els Gaudí no seran l’excepció.

Un dels més contents per les nominacions de la pel·lícula serà el seu productor, Álex Lafuente: La novia és el primer títol de la productora barcelonina Get in the Picture. També són produccions catalanes tres de les altres quatre nominades a millor pel·lícula: Un día perfecto, de Fernando Luis de Aranoa, i Ningú no vol la nit, d’Isabel Coixet -que aconsegueixen respectivament 9 i 8 nominacions per a Mediapro-, i Truman, de Cesc Gay, que es perfila com la gran rival de TrumanLa novia La noviatot i sumar la meitat de candidatures, només sis. Té una explicació: Truman és un teva-meva entre Ricardo Darín i Javier Cámara que gairebé no deixa espai per a més intèrprets. Pel seu estil sobri i discret tampoc és una pel·lícula que destaqui en els apartats més tècnics. Les seves nominacions (totes pesants: pel·lícula, director, actor principal, actor secundari, guió original i muntatge) són, per tant, el seu sostre natural. I tenir poques nominacions no és cap handicap : Vivir es fácil con los ojos cerrados només en va necessitar set per triomfar als Goya del 2014. La capacitat de Truman per emocionar públics de tota mena, a més, proporciona a l’Acadèmia una oportunitat única per premiar Gay, que incomprensiblement encara no té cap Goya.

Un dia perfecto i Un dia perfectoNingú no vol la nit . Dues produccions internacionals amb actors de prestigi com Benicio del Toro i Juliette Binoche que probablement s’han beneficiat del caixet que encara conserven els seus directors entre els acadèmics. La cinquena nominada a millor pel·lícula és A cambio de nada, una previsible col·lecció de tics del cinema social dels 90, guanyadora de l’últim Festival de Màlaga. Amb sis nominacions, la pel·lícula podria donar la campanada gràcies a l’encant del seu director debutant, el conegut actor Daniel Guzmán, que va lluitar durant més de 10 anys per portar a la pantalla aquesta història autobiogràfica de superació personal en què la seva pròpia àvia interpreta un paper important. Per descomptat, la senyora està nominada com a actriu revelació: Antonia Guzmán, una dona de 93 anys que no s’havia posat mai davant una càmera, cobreix la quota entranyable d’aquesta edició dels Goya i el seu nét podria repetir la gesta d’Achero Mañas amb El bola. Coses més rares s’han vist als Goya.

Les nominacions a qualsevol premi són notícia tant pels que hi són com pels que no. Entre els absents, destaca l’antic nen mimat del cinema espanyol, Alejandro Amenábar: Regresión no ha rascat cap nominació. Altres pesos pesants com Julio Medem i Álex de la Iglesia, que han viscut èpoques millors, han vist com els Goya passaven de puntetes per Ma ma (una nominació per a Penélope Cruz, la música i el maquillatge) i Mi gran noche (quatre nominacions tècniques). Però la gran carbassa és per a Ocho apellidos catalanes. Cap nominació per al fenomen de taquilla Ocho apellidos catalanes, i això que sent l’any que el Goya d’honor és per a Mariano Ozores hauria tingut tot el sentit premiar la pel·lícula que manté viu l’humor popular i barroer del director de Los bingueros.

El rey de la Habana, el retorn d’Agustí Villaronga després de l’èxit de Pa negre als Goya, s’ha hagut de conformar amb tres nominacions: guió adaptat, fotografia i actriu revelació, premiada ja a Sant Sebastià. Els altres reconeixements al cine català es resumeixen en les tres nominacions de Requisitos para ser una persona normal i Techo y comida, les dues d’ Anacleto: agente secreto, la de Nora Navas pel seu paper a Felices 140 i la del curt de José Luis Montesinos El corredor, que intentarà refer-se de la derrota dissabte als Premis del Cinema Europeu.

La ‘revelació’ de Colomo

Les categories interpretatives deixen, com sempre, les anècdotes més sucoses. Com ara veure Ricardo Darín nominat a actor principal i Javier Cámara en la categoria de repartiment, quan l’espanyol és qui apareix en totes les escenes de la pel·lícula. Sobta l’absència de Laia Costa pel seu paper a l’alemanya Victoria. Però la gran sorpresa (o acudit) és que nominin Fernando Colomo pel paper en l’autobiogràfica La isla bonita. Després de 40 anys fent de secundari a les seves pel·lícules i les dels amics, té conya que el nominin ara com a actor revelació. La gala del 6 de febrer oferirà el veredicte final.

La polèmica als Goya -és tradició- l’hi posen els germans Almodóvar. Ahir va ser el torn de l’Agustín, que va criticar la normativa de l’Acadèmia que, des d’aquest any, obliga les coproduccions llatinoamericanes a presentar-se en la categoria de pel·lícula iberoamericana o bé a la resta: l’argentina El clan, produïda pels Almodóvar, no ha pogut repetir l’èxit de Relatos salvajes, nominada l’any passat a millor film iberoamericà i millor pel·lícula.

NOMINATS EN LES PRINCIPALS CATEGORIES

Millor pel·lícula

- La novia, de Paula Ortiz

- A cambio de nada, de Daniel Guzmán

- Ningú no vol la nit, d'Isabel Coixet

- Truman, de Cesc Gay

- Un día perfecto, de Fernando León de Aranoa

Millor direcció

- Paula Ortiz, per La novia

- Isabel Coixet, por Ningú no vol la nit

- Fernando León de Aranoa, per Un día perfecto

- Cesc Gay, per Truman

Millor direcció novell

- Daniel Guzmán, per A cambio de nada

- Dani de la Torre, per El desconocido

- Leticia Dolera, per Requisitos para ser una persona normal

- Juan Miguel del Castillo, per Techo y comida

Millor actor

- Asier Etxeandia, per La novia

- Pedro Casablanc, per B

- Luis Tosar, per El desconocido

- Ricardo Darín, per Truman

Millor actriu

- Inma Cuesta, per La novia

- Penélope Cruz, per Ma ma

- Natalia de Molina, per Techo y Comida

- Juliette Binoche, per Nadie quiera la noche

Millor actriu de repartiment

- Felipe García Vélez, per A cambio de nada

- Manolo Soto, per B

- Javier Cámara, per Truman

- Tim Robbins, per Un día perfecto

Millor actriu de repartiment

- Elvira Mínguez, per El desconocido

- Marian Álvarez, per Felices 140

- Nora Navas, per Felices 140

- Luisa Gavasa, per La novia

Actor revelació

- Miguel Herran, per A cambio de nada

- Fernando Colomo, per Isla bonita

- Alex García, per La novia

- Manuel Burque, per Requisitos para ser una persona normal

Actriu revelació

- Yordanka Ariosa, per El rey de la Habana

- Irene Escolar, per Un otoño sin Berlín

- Antonia Guzmán, per A cambio de nada

- Iraia Elías, per Amama

Millor guió original

- Daniel Guzmán, per A cambio de nada

- Alberto Marini i Dani de la Torre, per El desconocido

- Borja Cobeaga, per Negociador

- Cesc Gay i Tomás Aragay, per Truman

Millor guió adaptat

- Javier García i Paula Ortiz, per La novia

- Agustí Villaronga, per El rey de La Habana

- Fernando León de Aranoa, per Un día perfecto

- David Ilundain, per B

Millor pel·lícula iberoamericana

- El clan, de Pablo Trapero (Argentina)

- La Once, de Maite Alberdi (Chile)

- Magallanes, de Salvador del Solar (Perú)

- Vestido de novia, de Marilyn Solaya (Cuba)

Millor documental

- Chicas nuevas 24 horas

- I'm your father

- Sueños de sal

- The propaganda game

Millor pel·lícula europea

- Camí a l'escola, de de Pascal Plisson (França)

- Leviatán d'Andrei Zvyagintsev (Rússia)

- Macbeth de Justin Kurzel (Regne Unit)

- Mustang de Deniz Gamze Ergüven (França)