Un Sant Jordi atapeït de bons llibres
En els pròxims mesos se’n publicaran de Najat El Hachmi, Antoni Bassas, George Saunders i Katherine Mansfield
BarcelonaQuan aquest divendres es faci públic el veredicte del premi Ramon Llull 2018 ja se sabran tots els llibres que, abans de Sant Jordi, s’editaran amb el valor afegit d’haver-se imposat en certàmens literaris que, tinguin prestigi o no, continuen cridant l’atenció d’un nombre significatiu de lectors. Enguany el premi Sant Jordi de novel·la ha estat per a Joan-Lluís Lluís, que a Jo soc aquell que va matar Franco -que publicarà Proa al febrer- construeix una ficció al voltant de l’assassinat del dictador, i el Josep Pla ha estat per al llibre de memòries que Antoni Bassas ha escrit sobre els anys que va dirigir i presentar El matí de Catalunya : el volum, Bon dia, són les vuit! (Destino) arribarà a les llibreries a principis de febrer. L’Anagrama de Llibres ha apostat per una nova ficció -pròxima a la biografia de l’autora- a càrrec de Llucia Ramis: Les possessions promet conflictes familiars, introspecció i reflexions sobre el món del periodisme. El Carles Riba de poesia ha confirmat el bon moment de forma de Josep Maria Fulquet, que a Ample vol de la nit (Proa) fa una relectura de John Milton.
El Mercè Rodoreda de contes i el Documenta han jugat, en canvi, la carta d’incorporar noves autores al panorama català. En el primer cas, Clara Queraltó presentarà, a El que pensen els altres (Proa), “una sèrie de personatges esquerdats i que s’equivoquen perquè el present els ve gran”. A Els dics (L’Altra), Irene Solà “capta l’essència poètica del món rural i la combina encertadament amb flaixos de vida urbana” a través de la història de l’Ada, els seus pares, germans i relacions sentimentals. Altres títols beneïts per jurats literaris que estan a punt de ser publicats són les novel·les Un amor, d’Alejandro Palomas (premi Nadal); Aglutinació, de Joan Jordi Miralles (premi Joanot Martorell), i Els romanents, de Víctor García Tur (premi Just Manuel Casero), i els poemes inclosos a Un arbre molt alt, de Jaume Coll Mariné (premi Ausiàs March).
Descobrir talent
Nous cognoms a tenir en compte: Baltasar, Peixoto, Agualusa
El primer trimestre del 2018 busquen obrir-se camí autors que, no necessàriament des de la joventut, s’han llançat a explorar la creació literària. Entre ells hi ha Laura Pinyol, que debuta a finals de gener amb El risc més gran a Amsterdam Llibres, i Eva Baltasar, que després de deu poemaris s’estrenarà en la novel·la a Club Editor amb Permagel, protagonitzada per una “dona jove, lesbiana i amb tendències suïcides, amb una mirada sobre la família i sobre el propi cos que sotraga”. Jordi Masó, de qui fa un parell d’anys va arribar Polpa, té una nova entrega de contes fantàstics -en els dos sentits de l’adjectiu-, La biblioteca fantasma (Males Herbes). Minúscula recuperarà José Luis Peixoto amb la novel·la breu Te’m morires (publicada anteriorment a El Gall); Anagrama tradueix per primera vegada al castellà la veterana narradora de contes Edith Pearlman a Visión binocular, i Periscopi, que fa un parell d’anys va tornar a posar d’actualitat el moçambiqueny Mia Couto, ara aposta per l’angolès José Eduardo Agualusa i la seva Teoria general de l’oblit. També llançarà Istanbul, Istanbul, del turc Burhan Sönmez. Una de les novetats sonades de l’hivern la presentarà Comanegra al febrer: titulada Matar el monstre, de moment només n’ha transcendit que són set llibres de narrativa amb un fil conductor comú escrits per autors de generacions diverses.
Valors amb recorregut
Tornen Kang, Saunders, Riera, Bilbao i Aramburu
Entre les joves autores consagrades internacionalment gràcies al premi Man Booker hi ha Han Kang, de qui l’any passat va arribar La vegetariana. Rata en publica ara la seva última novel·la, Actes humans. L’últim guardonat amb el Booker, George Saunders -conegut aquí gràcies als contes de Deu de desembre i Pastoràlia - s’estrena en la novel·la amb la delirant i experimental història de Lincoln al bardo, que Edicions de 1984 i Seix Barral publicaran a l’abril.
A més de noves traduccions de Serguei Dovlàtov ( L’ofici, a LaBreu), Maggie O’Farrell ( La mà que premia la meva, L’Altra/Asteroide) i William S. Burroughs ( El fantasma de l’oportunitat, Males Herbes), arribaran noves novel·les de Najat El Hachmi (Mare de llet i mel, Edicions 62) i Pep Coll ( Al mateix riu d’Heràclit, Proa). Carme Riera torna al gènere negre a Venjaré la teva mort (Edicions 62), Marius Serra publica La novel·la de Sant Jordi (Ara Llibres) i Màrius Sampere -que, a punt de fer 90 anys, és l’autor en actiu d’edat més avançada de les lletres catalanes- canvia la poesia per la novel·la a Àlien (LaBreu). Un altre poeta reputat, Francisco Ferrer Lerín, reunirà els seus contes a Besos humanos (Anagrama); Fernando Aramburu, en canvi, després de l’èxit de vendes de Patria fa un exercici d’introspecció autobiogràfica a Autorretrato sin mí (Tusquets). Raig Verd publicarà una de les novel·les més conegudes d’Ursula K. Le Guin, Els desposseïts, obra mestra de la ciència-ficció que es pot llegir abans o després d’una altra novetat del mateix gènere, La fiebre del heno, del polonès Stanislaw Lem, un dels autors de qui Impedimenta va publicant tota l’obra.
Bona poesia i teatre
D’Alzamora i Comadira a Plaute, Kane i Strindberg
El 2018 ha començat amb nous llibres de poemes de Sebastià Alzamora ( La netedat, Proa) i Narcís Comadira (Manera negra, Edicions 62). Al març arribaran Alguns paisatges, de Miquel de Palol, i Era, de Jaume Pons Alorda, tots dos a LaBreu. Lleonard Muntaner publicarà Res, de Mircea Cărtărescu, primer recull de l’autor romanès disponible en català; Lumen reunirà la poesia de Wallace Stevens en un sol volum, i Adesiara recuperarà L’evangeli del vent, d’Agustí Bartra.
També hi haurà novetats teatrals que confirmen la vitalitat creixent en l’edició d’un gènere fins fa poc oblidat: Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams (Adesiara), l’obra completa de Sarah Kane (Arola), un volum d’August Strindberg amb El viatge de Pere l’Afortunat, La més forta, Dansa de mort i La sonata dels espectres (Comanegra), El soldat fanfarró, de Plaute (Adesiara), i Me casé por alegría, de Natalia Ginzburg (Acantilado).
Clàssics inesgotables
Arriben llibres de Català, Mansfield, Fitzgerald i Breton
L’any dedicat a Manuel de Pedrolo estimularà la reedició d’alguns dels seus títols emblemàtics, però també hi haurà un llibre inèdit, Infant dels grans, que Comanegra posarà en circulació al març. Club Editor comença el projecte de reunir tota la narrativa breu de Víctor Català: editada per Blanca Llum Vidal. El primer volum inclou els dos últims títols de l’autora empordanesa, Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951). L’Avenç recuperarà Les closes, la primera novel·la de Maria Àngels Anglada, Edicions 62 publicarà El dia que va morir Marilyn i Males Herbes reivindica Quim/Quima, de Maria Aurèlia Capmany, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptora.
Una de les narradores més interessants de la primera meitat del segle XX, Katherine Mansfield, estarà d’actualitat per partida doble: Proa en publica Tots els contes, i L’Avenç, els Diaris. Anagrama editarà el volum de narracions inèdites Francis Scott Fitzgerald Moriria per tu. Adesiara recordarà un dels noms canònics del surrealisme francès, André Breton, amb Nadja, i publicarà una de les millors nouvelles de Leonid Andréiev, La història dels set penjats. I a través d’Edicions de 1984 arribarà La Peregrinació, de Fernão Mendes Pinto, que detalla els viatges de l’explorador portuguès durant el segle XVI en una prosa enlluernadora.
Jakob Wassermann, alemany d’origen jueu que va publicar el gruix de la seva obra durant el primer terç del segle XX, torna a estar d’actualitat gràcies a El caso Maurizius, que Acantilado publica després de més d’una dècada de donar-lo a conèixer aquí amb El hombrecillo de los gansos i Caspar Hauser.
Experiències vitals i assajos que faran forat
Dues de les novetats més esperades en el camp de la reflexió són La penúltima bondat (Quaderns Crema), de Josep Maria Esquirol -Premio Nacional d’assaig 2016 amb La resistència íntima -, i Ciutat princesa, de Marina Garcés, en què explica, segons l’editorial que el posarà en circulació al març, Galaxia Gutenberg, “la presa de consciència política i social d’una generació que, a finals dels anys 90, va començar a desconfiar del triomfalisme econòmic del neoliberalisme i de l’acceptació per part de l’esquerra dels seus postulats”. També Galaxia Gutenberg publicarà l’ambiciosa biografia de Josep Massot sobre Miró, El nen que parlava amb els arbres.
L’Altra tradueix al català Teoria King Kong, de Virginie Despentes, Raig Verd recupera La guerra no té rostre de dona, de la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx, i Blackie Books publica Contra la lectura, de Mikita Brottman, un assaig “dedicat als lectors que no creuen que els llibres siguin intocables”. En l’apartat de memòries, a banda de la singular aproximació de Gay Talese a El puente (Alfaguara) -que detalla la biografia del pont de Brooklyn-, Sergi Vicente recorda els anys passats a la Xina com a corresponsal de TV3 ( Xina fast forward, Ara Llibres), Julià Guillamon furga en les seves arrels al Poblenou (El barri de la plata, L’Avenç) i Adrià Pujol “dibuixa, a la manera d’un fris estructurat en dotze capítols, un retrat de la societat barcelonina actual” (Els barcelonins, L’Avenç).