Noves traduccions de Brecht i Eliot, dos grans poetes del XX

BarcelonaDurant l’última dècada, editorials com Adesiara, LaBreu, Lleonard Muntaner i Cafè Central -que acaba de celebrar 25 anys de feina- han anat oferint bones traduccions de poesia estrangera en català, una opció que havien explorat editorials com Empúries, Edicions 62 i Proa en col·leccions com Els Llibres de l’Escorpí i Óssa Menor. “Aquest 2014 ha sigut l’any més poètic d’Adesiara -explica l’editor Jordi Raventós-. Vam començar amb la traducció de Josep Maria Boix i Selva d’ El paradís perdut, de John Milton, vam continuar amb Venjança i altres poemes, d’Aleksandr Blok, i després amb Els Atrides, de Iannis Ritsos, i ara presentem Devocionari domèstic, de Bertolt Brecht, i Poemes 1925-1930, de T.S. Eliot”.

A Raventós li agrada explicar que encadena una idea editorial esbojarrada rere l’altra, però que és precisament aquest punt un pèl suïcida que els “lectors adesiarencs” valoren. L’excel·lent versió catalana del Devocionari domèstic de Bertolt Brecht (1898-1956) va néixer de casualitat, mentre Raventós dinava amb Joan Casas, amic íntim de Feliu Formosa. “Em va dir que en Feliu era conegut sobretot per haver traduït el teatre complet de Brecht, però que estaria molt bé que també s’ocupés d’algun dels seus poemaris -recorda l’editor-. Vaig escriure-li un correu quan vaig arribar a casa i em va contestar al cap de molt poc: «És una idea sensacional! M’hi poso. Quin vols que faci?»”. Després de pensar-hi una mica, Formosa es va decantar pel primer recull de Brecht: “És un poeta molt peculiar en la tradició alemanya -diu el traductor-. No s’assembla a Gottfried Benn, ni a Georg Trakl, ni a cap dels noms que van marcar una tendència, i al mateix temps és un dels autors més coneguts”. I dels més prolífics: “Té més de 2.000 poemes. Després de Goethe, no hi ha ningú que hagi escrit tant i, sorprenentment, Brecht és un autor que va endreçar el que feia en molt pocs reculls”.

Devocionari domèstic reuneix 43 poemes, que van ser publicats en alemany el 1927, i reuneix poemes escrits des del 1919, quan l’autor tenia només 21 anys. “Són poemes molt difícils de traduir i molt simbòlics -assegura Formosa-. En tenia 14 de traduïts per a tres espectacles teatrals i per a una antologia que va sortir a Empúries el 1998, però els he hagut de refer perquè eren versions antigues. La professora Heike van Lawick ha revisat cadascun dels textos i m’ha fet indicacions que m’han ajudat molt, és per aquest motiu que no em puc estar d’agrair-l’hi”.

L’Eliot madur

Poemes 1925-1930, del premi Nobel de literatura T.S. Eliot (1888-1965), aplega en un únic volum Els homes espantall, Dimecres de Cendra i Poemes d’Ariel, tots traduïts per Alfred Sargatal, que va morir a principis de novembre als 66 anys. “Sargatal s’inscriu en la gran família de traductors d’Eliot al català, que arrenca el 1932 amb la versió de Marià Manent d’un dels Poemes d’Ariel, passa per Agustí Bartra, Joan Ferraté, Miquel Arimany i Francesc Parcerisas, entre d’altres, i arriba fins a Marc Masdeu, que el 2011 va publicar a LaBreu Prufrock i altres observacions -explica Sam Abrams-. Eliot és un poeta d’obra molt més breu que Brecht. No és un autor acumulatiu, sinó arquitectònic”. Dels llibres que Adesiara presenta ara destaca que “representen la maduresa primera d’Eliot” i que s’hi pot observar com “passa de l’esterilitat de la primera època al dubte raonable del grandíssim poema Dimecres de Cendra i al cicle nadalenc d’ Ariel ”.