Noves promeses de la dansa i alguns noms que cal recordar

La Gala Internacional Homenatge a la Dansa, que s'ha vist aquest cap de setmana al Centre Cultural Terrassa, ens ha permès conèixer el treball de joves ballarins i ballarines –la majoria no arriben als 25 anys– que treballen en companyies internacionals i que va fer gaudir el públic per la seva qualitat tècnica i entrega escènica.

Amb tot, cal destacar cinc ballarins. Antonio Casalinho, jove portuguès de 17 anys i últim guanyador del Grand Prix de Lausanne (2021), i la seva compatriota Margarita Fernandes van presentar un delicadíssim pas a dos de La sílfide de Bournonville en què va destacar l'expressivitat i la lleugeresa d'ella i l'elegància, els salts i la bateria d'ell. Però on Casalinho va robar el cor als espectadors va ser a El corsari, d'una perfecció extrema tot i la dificultat de la coreografia, grans salts d'altura considerable i una força física que sorprèn per la seva edat.

Coreografies radicalment innovadores

També van destacar la corunyesa Tanit Cobas i el català Jaume Luque, que van apostar per la dansa contemporània amb dues coreografies radicalment originals i innovadores, de gran exigència física i on cada moviment ha d'estar executat al mil·límetre perquè funcioni. Hipnòtica va ser S-end, coreografia de Marta Santacatalina i Tanit Cobas que ens remet, en part, a Sidi Larbi-Cherkaoui; mentre que Zelentsova, de Marcos Morau de La Veronal, és una fantàstica ironia en què dos militars s'entrebanquen i s'entortolliguen constantment per no arribar enlloc, en el més pur estil del teatre de l'absurd.

Finalment, Sergio Bernal, ballarí i coreògraf amb companyia pròpia i ja més adult (30 anys), va oferir dos solos de presència aclaparadora. A Obertura, va arrencar els aplaudiments del públic amb un zapateado eixordador i formes flamenques de gran estètica, mentre que a El cigne va aconseguir fer una extrapolació del ballet clàssic de Saint-Säens eliminant-ne les connotacions femenines i dotant-lo d'una masculinitat i un estil propi en un cos imponent que ens va fer pensar més en la mort d'una àliga que en la d'un cigne.