El realisme de Richard Ford, premi Princesa d'Astúries de les Lletres
És l'únic escriptor que ha aconseguit el premi Pulitzer i el Faulkner per la mateixa obra, 'El dia de la independència' (1995). El seu últim llibre publicat és 'Francament, Frank' (Empúries / Anagrama)
BarcelonaLes novel·les i relats de Richard Ford, hereus de la millor tradició realista –meticulosa i crítica– han estat distingides amb el premi Princesa de les Lletres 2016. El director de la Real Academia Española, Darío Villanueva, cita, entre les característiques remarcables de la prosa del nord-americà,“el cuidat detallisme de les descripcions” i “la mirada ombrívola i densa de la vida quotidiana de personatges anònims i invisibles on juguen la desolació i emoció dels seus relats”.
Ford s'ha imposat en les votacions finals al poeta polonès Adam Zagajewski. Dotat amb 50.000 euros i una escultura dissenyada per Joan Miró, el premi Princesa de les Lletres celebrarà la gala d’entrega el proper octubre. A diferència de Philip Roth –guanyador de l’edició del 2012–, Ford hi assistirà.
Estudiar la complexitat de l’ésser humà
“Una gran diferència entre la meva manera d’escriure quan tenia 30 anys i la d’ara és que abans creia que la foscor era suficient per fer créixer una història –explicava l’autor en una entrevista a l'ARA el 2013. "Una lliçó que he après és que amb la foscor no n’hi ha prou per escriure: és violenta, dramàtica i interessant, però cal mirar també les parts lleugeres i lluminoses. Si ens interessa l’ésser humà –i ha de ser així, si ens dediquem a escriure– és per la seva complexitat i perquè ens pot sorprendre en qualsevol moment”.
Nascut a Jackson el 1944, Ford va debutar el 1976 amb 'A piece of my heart', novel·la que va ser seguida de 'The ultimate good luck'. Va ser amb aquests llibres que se’l va emparentar amb el realisme brut de Raymond Carver iTobias Wolff. El 1986 va publicar la primera novel·la de l’escriptor fracassat i periodista Frank Bascombe, 'El cronista d’esports' (1986). Va continuar aprofundint en el personatge a 'El dia de la Independència' (1995) –que va guanyar els premis Pulitzer i Faulkner– i a 'Acció de Gràcies' (2006). El seu últim llibre presenta quatre relats llargs protagonitzats per Bascombe, 'Francament, Frank' (2015). El desembre passat, a Barcelona, Ford declarava:“No hi ha res que no em pugui arribar a fascinar”.
Un premi "encoratjador"
Ford ha dit que el premi és una prova que no és "mandrós i inútil": "És personalment encoratjador no només pel que ja he escrit si no pel que encara pugui escriure. Vol dir que el meu editor no ha perdut el seu preciós temps donant-me suport durant tots aquests anys", ha dit per correu electrònic a Efe, des de Nova Orleans (EUA). Ta,bé ha afirmat que sent que "la literatura està fent la seva feina al món, i travessant fronteres entre idiomes".
