La nova seu de la Filmoteca obre per fi al Raval
L'anhelada nova seu de la Filmoteca de Catalunya obrirà portes el 19 de febrer amb una jornada popular. L'edifici, que s'inaugurarà cinc anys tard, duplica l'aforament i augmenta un 50% la programació.
BARCELONALa plaça Salvador Seguí ha obert una escletxa de llum a la conflictiva cantonada dels carrers Sant Pau i Robador de Barcelona. I la finalització de les obres a la plaça permetrà, per fi, obrir la flamant seu de la Filmoteca, encara que sigui cinc anys més tard del previst i amb un sobrecost per culpa de la crisi i d'entrebancs de tot tipus. Amb aquesta inauguració es culminaran a la vegada dos projectes: la transformació de l'illa Robador al sud del Raval i l'eterna provisionalitat de la cinemateca catalana.
Ahir es va mostrar per primera vegada a la premsa i a les entitats del Raval l'edifici de disseny de Josep Lluís Mateo, un bloc de formigó net i allargassat que encaixa amb l'entorn. Compta amb dues sales de projecció amb una capacitat total de 555 persones (i una butaca vermella dedicada a Joan Brossa), i concentra serveis abans dispersos com la biblioteca, les oficines i dos espais d'exposició -a més, també acull oficines del departament de Cultura.
La Filmoteca s'estrenarà el diumenge 19 de febrer amb una jornada de portes obertes i projeccions gratis, s'inaugurarà oficialment el dia 20 i començarà els horaris regulars l'endemà, amb entrades a 4 €. Aquest equipament duplica l'aforament de la Filmoteca i farà créixer la programació un 50%. Això serà possible, segons el director, Esteve Riambau, fins i tot amb el 8% de retallada del pressupost aplicat per la Generalitat respecte als 3,5 milions de què van disposar el 2011. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va assenyalar: "Un bon equipament genera públic i això permetrà treure'n més rendiment i generar més recursos propis". L'únic que li faltarà a la Filmoteca és el centre de conservació que s'hauria d'inaugurar a Terrassa a finals del 2012.
Els quatre primers cicles que es duran a terme simultàniament seran el dedicat a l' Univers Bigas Luna , la recopilació dels millors films de l'any, el cicle dedicat a Aleksandr Sokúrov i un altre que repassa la relació del cine amb la Guerra Civil i que complementa l'exposició.
El cost i el retard de l'obra han estat polèmics els últims anys. El govern tripartit va iniciar el projecte el 2004, però no es va posar la primera pedra en uns terrenys cedits per l'Ajuntament fins al 2007. Troballes arqueològiques i problemes constructius han alentit les obres. Paral·lelament, el pressupost va anar creixent amb els anys: dels 11,8 milions pressupostats s'ha arribat als 15,7 que ha acabat costant, per la qual cosa s'ha demanat un crèdit a l'ICF a 25 anys, cosa que encarirà el preu total, amb finançament inclòs, fins als 50 milions.