Com ha de ser la nova Acadèmia del Cinema Català?

BarcelonaL'etapa d'Isona Passola a l'Acadèmia del Cinema Català ja és història. Després de vuit anys al capdavant de la institució, la productora cedirà la presidència en les eleccions que se celebraran el 14 de juny. Les candidatures s'han de presentar abans del 17 de maig i ja se n'han començat a perfilar dues de potents al voltant de Judith Colell i de Neus Ballús. Sigui qui sigui el pròxim president o presidenta de l'Acadèmia, arribarà en un moment convuls per la caiguda dels ajuts públics i la irrupció de les plataformes en l'ecosistema audiovisual. Hem consultat la gent del cinema per conèixer les demandes i reptes que es trobarà sobre la taula el nou responsable de la institució.

Míriam Porté

Renovar el discurs i atorgar un únic premi a la millor pel·lícula

L'expresidenta de Dones Visuals valora positivament els mandats d'Isona Passola i Joel Joan però creu que l'Acadèmia hauria d'explorar “noves maneres de fer a l'hora de prendre decisions i representar, potser menys presidencialistes i piramidals”. La productora creu que ha arribat l'hora de “renovar el discurs” de l'Acadèmia: “Està bé queixar-se, però potser millor als despatxos dels governs. Cal transmetre una imatge més positiva i no marejar tant la gent, que el que vol és veure una gala amb la qual sentir-se identificada”. Pel que fa als premis, Porté advoca per obrir una reflexió sobre el fet que hi hagi un premi a millor pel·lícula per als films parlats en català i un altre per als films en altres llengües. “Jo soc partidària de la diversitat i entenc que la versió original catalana ho té més difícil per competir, perquè hi ha una bretxa pressupostària, però estaria bé que hi hagués una única millor pel·lícula independentment de la llengua”.

Carles Torras

Més participació dels socis i més exigència per considerar un film català

El director d'El practicante, estrenada a Netflix fa uns mesos, reclama una Acadèmia “més assembleària” que no és reuneixi només un cop a l'any "i que no prengui decisions importants sense consultar els socis, com eliminar la norma del talent català". Per a Torras, la nova junta hauria d'incentivar la participació dels socis. "Potser se'ns podria incorporar a les comissions per triar les pel·lícules del Cicle Gaudí”, proposa, i en canvi optaria per acabar amb les comissions que seleccionen els documentals i els curts candidats als Gaudí: “Seria millor triar-los amb criteris objectius, com ara la selecció en alguns festivals”. El director també qüestiona l'actual mínim d'inversió catalana per considerar que una pel·lícula és catalana. “S'hauria d'endurir a un 30% o un 40%, perquè de vegades entren pel·lícules de catalanitat més que dubtosa”, argumenta.

Jaume Martí

Fer de l'Acadèmia un punt de trobada i repensar l'estatus de les plataformes

El muntador habitual de J. Bayona, amb qui va treballar tot l'any passat a Nova Zelanda en la sèrie d'El senyor dels anells, forma part de la candidatura a substituir Passola que lidera Neus Ballús i que proposa “repensar l'Acadèmia com a punt de trobada de totes les sensibilitats del món del cinema” obrint el debat i plantejant “solucions col·lectives”. A diferència de Carles Torras, Martí veu amb bons ulls l'eliminació del talent català. “És un tema que m'afecta directament perquè treballo molt fora de Catalunya, però em sembla més just que des de l'Acadèmia es defensi el nostre marc propi, necessitem que surti gent nova. Jo prefereixo que em nominin si faig una pel·lícula aquí amb Oriol Paulo que amb Bayona als Estats Units”. Una altra qüestió important és definir l'estatus de les produccions per a plataformes: “¿Són pel·lícules per a la televisió? ¿Són cinema? Si els germans Pastor fan una pel·lícula magnífica per a Netflix jo vull que puguin estar nominats, s'estreni en plataformes o en sales. Però alhora no té sentit utilitzar els Gaudí per promocionar el que fan les plataformes. Per tant, cal repensar els premis i obrir el debat”.

Raimon Masllorens

Replantejar el premi a millor pel·lícula

Fins fa unes setmanes, Raimon Masllorens era el president de la federació dels productors catalans, Proa, però ara torna a ser un acadèmic més. Per a ell, un dels temes clau a debatre és que, com passa ara, la categoria de millor pel·lícula es disputi únicament entre pel·lícules en llengua original catalana. I ho diu precisament ell que va guanyar aquest premi amb La vampira de Barcelona en l'última edició dels Gaudí. “S'hauria de poder obrir el meló i parlar obertament d'aquest tema –reclama–. L'Acadèmia ha fet una feina molt bona per donar suport al cinema en català, però per a mi el premi a la millor pel·lícula l'haurien de poder guanyar totes les pel·lícules que tenen una producció important en català. Ara se suposa que el premi gros és el de millor pel·lícula, però jo no sé si realment ho és, perquè les pel·lícules que s'han vist més no són les que es fan en català”.

Jaume Roures

Lluitar per crear una indústria i abandonar el paper de víctima

El productor Jaume Roures, fundador de Mediapro, va ser vicepresident de l'Acadèmia en l'època de Joel Joan però va marxar de la institució descontent “amb els criteris de catalanitat” que s'aplicaven a les pel·lícules. “Camino es va qualificar com a europea i en canvi Vicky, Cristina, Barcelona es va considerar catalana, no tenia ni cap ni peus”. Per a ell, l'Acadèmia hauria de “lluitar per construir una indústria” i no “fixar-se sempre només en les ajudes actuals i el pressupost de TV3”. Roures creu que l'Acadèmia i tot el sector ha d'abandonar el “paper victimista” per impulsar “un model similar a la llei d'exempció cultural francesa que es va fer per ajudar la indústria a fer front a la potència de les majors” i reforçar l'educació audiovisual a les escoles. “TV3 ha de resoldre els seus problemes i els productors els nostres –diu–. TV3 ja no pot ni ha de ser el motor de l'audiovisual. Siguem propositius i creem una indústria de debò”.

Sergi Moreno

Reivindicacions en positiu i premis sense distinció de gènere

Tot i que integrat en la candidatura que lidera Judith Colell, el productor Sergi Moreno (10.000 km, Els dies que vindran) parla a títol personal quan assenyala la necessitat de replantejar aspectes dels premis com “la importància que té el Gaudí a la millor pel·lícula respecte al de millor pel·lícula en llengua no catalana” o la possibilitat de tenir premis interpretatius sense distinció de gènere, a imatge de l'última edició de la Berlinale. També apunta la necessitat de replantejar l'encaix de les plataformes en els Gaudí. “Hem de ser l'Acadèmia del Cinema o l'Acadèmia de l'Audiovisual?”, es pregunta sense tancar cap porta. Per a Moreno, l'Acadèmia hauria de col·laborar amb altres acadèmies i pensar en un codi de bones pràctiques per identificar i prevenir els abusos de poder, així com impulsar més treballs de recerca historiogràfica com el que s'ha fet sobre els cinemes centenaris de Catalunya. I, en tot cas, plantejar-se si vol ser un sector “que sempre plora” i es reivindica en negatiu. “No m'imagino una empresa de sabates reivindicant unes sabates dient que els que les han fet no han cobrat”, assenyala.