Nou impuls al banc d'ADN per identificar les restes de víctimes de la Guerra Civil

BarcelonaDesprés de més de quatre anys de feina, el projecte de banc d'ADN de víctimes de la Guerra Civil ja és una realitat consolidada. Va començar com una iniciativa de Roger Heredia i Marc Antoni Malagarriga. Tots dos buscaven les restes de parents desapareguts durant la guerra, i van aconseguir que la Universitat de Barcelona (UB) comencés a recollir les primeres mostres genètiques. Aquest dimecres la UB ha presentat el projecte 'L'ADN de la memòria: banc d’ADN de la UB de víctimes de la guerra civil espanyola', que recull l’experiència del Laboratori de Genètica Forense de la Unitat de Medicina Legal i Forense de la UB. Es tracta d'un projecte científic de col·laboració amb la Fundació Bosch i Gimpera.

Actualment ja s’han recollit i es conserven una setantena de mostres d’ADN. Ara, aquesta tasca realitzada des de la Facultat de Medicina es consolida i dóna lloc a un projecte més ampli que inclou les aportacions de Solidaritat UB (entitat que coordina l’Observatori Europeu de Memòries) i de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB.

A més de l'extracció de mostres, els responsables del projecte intenten reunir el màxim d'informació possible perquè un cop es pugui obrir alguna de les 344 fosses comunes de Catalunya sigui més senzill identificar les restes. Es calcula que hi ha 4.600 famílies que busquen algun parent desaparegut.

Les condicions per poder recollir les mostres i que siguin efectives és que siguin el familiar més proper possible. Aquesta extracció, per la qual la família paga 150 euros, es congela a les instal·lacions de la Facultat de Medicina de la UB i es conserva amb l'objectiu de comparar-les amb les que s'extreguin de les fosses comunes, un cop es puguin anar obrint. Es calcula que a Catalunya n'hi ha 344. Des que van iniciar el projecte, encapçalat per la doctora Carme Barrot, l'interès de les famílies ha estat creixent. Barrot també creu que a partir d'ara cada vegada seran més els interessats a participar al projecte.

En la presentació del projecte, Barrot ha reconegut que des dels inicis, el 2011 fins ara, la genètica ha evolucionat i es mostra confiada en poder arribar a retornar algunes de les restes que es puguin trobar. Ha explicat que, de fet, els Estats Units estan treballant en un projecte similar però per a restes de la guerra de Secessió, i que a Colònia, a Alemanya, ho han impulsat amb restes de la Segona Guerra Mundial. Per això considera que tot i haver passat més de 75 anys, no és tard.

Es calcula que a Catalunya hi ha 4.600 famílies que buscarien els seus parents a les fosses comunes. Barrot ha explicat que si totes es mostressin disposades a participar al banc d'ADN de la UB podrien estar un any recollint mostres, unes 20 o 30 per setmana. També ha detallat que, per tal d'arribar a relacionar restes i mostres, quan es puguin obrir les fosses, cal recopilar el màxim d'informació possible sobre la víctima desapareguda que faciliti la seva identificació. Per exemple, Barrot s'ha referit a les batalles concretes en què van poder desaparèixer.

Esperança pels familiars

Un dels familiars que han impulsat el projecte, Roger Heredia, que busca el seu besavi, ha recalcat que la creació del banc ha estat ''l'esperança'' per a moltes famílies que durant molts anys s'han trobat soles sense saber com recuperar els cossos dels seus familiars i per això ho qualifica de ''finestra''. Ha criticat la manca de voluntat política per obrir les fosses recordant que l'estat espanyol és el segon país del món amb nombre de fosses per obrir, que podrien amagar les restes de 115.000 desapareguts. Per això, Heredia confia que a partir del setembre es desencalli el conflicte i es recuperi tota la gent ''que va perdre la vida de manera injusta''.

El rector de la UB, Dídac Ramírez, que aporta recursos tècnics i infraestructura per poder desenvolupar el projecte, s'ha mostrat satisfet de poder participar en una iniciativa que pretén ''combatre l'oblit d'un passat que mereix justícia''.