El nostre Mendoza
La paraula és el territori comú on generacions successives ens reconeixem, des d’on ens esforcem a dotar de sentit la nostra existència enmig de les onades d’incerteses i anhels quotidians. La literatura de vegades ens regala una veu que, gairebé sense adonar-nos-en, se’ns fa íntima per tot el que de nosaltres hi descobrim, per una proximitat sorprenent, fins i tot desconcertant, que alguns grans escriptors saben teixir magistralment amb els lectors. L’immens talent d’Eduardo Mendoza per construir i narrar històries, per imaginar i definir personatges, el situa entre els nostres novel·listes més admirats, però el vincle essencial que ens hi uneix té a veure, a més, amb la saviesa profunda de tantes pàgines magistrals que només poden oferir els que comprenen de debò els replecs de l’esperit humà.
La concessió del premi Cervantes a l’autor de La ciudad de los prodigios és una d’aquelles ocasions singulars en què un jurat sap interpretar un sentiment molt compartit.
