“Només vull els ossos del meu pare”
BarcelonaAntígona va planar sobre la sala de columnes del neoclàssic palau Casades, seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. No debades, la filla d’Èpid que es va enfrontar a la llei per donar sepultura al seu germà va ser evocada com a exemple dels familiars de les víctimes del franquisme que han trobat en la justícia argentina una via per combatre la indiferència i manca de voluntat política de l’estat espanyol.
Ahir al vespre, però, la protagonista no era pas l’heroïna de Sòfocles que Espriu va convertir en metàfora del drama del 1939, sinó Ascensión Mendieta. La lluita de la filla de Timoteo Mendieta -militant ugetista executat pels franquistes-, per enterrar les restes del seu pare, era el motiu d’un acte organitzat per la Comissió de Memòria Històrica de l’ICAB i el Memorial Democràtic en el qual van intervenir Felipe Moreno, de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina; la jurista Elisenda Calvet, i l’advocat argentí Máximo Castex.
L’acte va servir per celebrar que per primera vegada un exhort de la justícia argentina ha permès exhumar una fossa comuna al cementiri de Guadalajara on estan enterrades les restes de 22 afusellats entre el novembre del 1939 -entre ells el pare d’Ascensión Mendieta- i el febrer del 1940. Entre el públic -format per familiars de desapareguts, juristes i una representació de la comunitat argentinocatalana- Roger Heredia, investigador policial i impulsor del Banc d’ADN de Catalunya, va expressar l’esperança que aquesta decisió inèdita de la justícia argentina sigui la punta de llança que permeti l’obertura de la resta de les 3.600 fosses que encara hi ha a l’estat espanyol. Més de 300 només a Catalunya. En aquest sentit, Heredia ha avançat que demanaran a la justícia argentina que dicti una petició a la Generalitat de Catalunya, que l’any 2008 va aprovar la llei de fosses, perquè compari les restes descobertes fins ara amb les dades d’ADN recollides pel Banc d’ADN.
“Continues plorant”
Abans de l’acte, l’arqueòleg responsable de l’exhumació de la fossa de Guadalajara, el saltenc René Pacheco, explicava en conversa telefònica des del cementiri de la ciutat manxega l’emoció que havia suposat l’obertura de la fossa: “És impossible que t’hi acostumis, encara que hagis participat en altres obertures de fosses, continues plorant”.
Mentre no s’ha arribat encara al lloc on hi ha el cos de Mendieta, Pacheco va avançar que s’han localitzat les restes de Martina García Alcalde, filla de Budia, i que segons els veïns del poble tindria encara avui família a Barcelona. Entretant, com va explicar l’advocat Máximo Castex, Ascensión, de 90 anys, va cada dia a l’excavació de Guadalajara, suportant el dolor i el fred, esperant localitzar, finalment, els ossos del seu pare.