"Només se salven els mediocres"

Barcelona.Niccolò Ammaniti es va passar cinc anys escrivint Com Déu mana (2007), en què un pare i un fill decidien que la seva vida havia de fer un tomb i rebentaven un caixer automàtic. "Va ser un llibre molt laboriós d'escriure", va explicar l'autor durant la seva visita barcelonina per presentar l'altra cara de la seva narrativa: si a Com Déu mana hi predominaven ràfegues de vent tràgiques, a Que comenci la festa (Angle / Anagrama) l'únic que hi bufa és una tramuntanada frenètica i boja que ha permès a l'autor tornar a escriure amb la llibertat dels inicis.

Poc després de donar-se a conèixer amb Branquias (1994) i Fang (1996), Ammaniti ja va fer una primera incursió en el gènere del terror: va col·laborar amb un conte a quatre mans amb Luisa Brancaccio al volum Gioventù Cannibale (1996). " Que comenci la festa no té res a veure amb aquell projecte: a Gioventù Cannibale l'experiment era d'encàrrec, i ara m'hi he posat per voluntat pròpia, i l'humor predomina per sobre de tot", va assegurar l'autor, que en aquesta novel·la presenta una galeria de personatges entre marginals i selectes. Alterna la narració de les peripècies d'una secta satànica inventada, les Bèsties d'Abbadon, amb les misèries morals d'un escriptor supervendes que a Itàlia es va identificar amb Alessandro Baricco. "El personatge de Fabrizio Ciba és la suma dels defectes que els escriptors acumulen -va dir l'autor amb una rialla mig sorneguera als llavis-. No crec que els escriptors siguin pitjor que la resta de la humanitat. A la novel·la volia demostrar que qualsevol col·lectiu, des dels lampistes fins als intel·lectuals, quan s'ajunten donen el pitjor de si mateixos".

Un argument animal

Cansat de la mediocritat de les accions de la secta que capitaneja, Saverio Moneta, Mantos , proposa als seus feligresos un cop d'efecte llaminer: infiltrar-se en una festa plena de celebritats italianes -entre les quals hi ha l'execrable Fabrizio Ciba- i decapitar una cantant que després d'uns anys en un grup de heavy metal s'ha fet catòlica i ha dedicat un disc al papa Joan Pau II. "Escrivint aquesta comèdia m'ho he passat molt bé i m'he arribat a estimar força alguns dels personatges. M'ha passat amb en Mantos, per exemple, que s'esforça per ser malvat però que no pot evitar ser bo -va explicar Ammaniti-. El contraexemple seria el de l'escriptor: demostra que només se salven els mediocres". Decidits a liquidar la cantant, les Bèsties d'Abbadon campen per la vil·la on se celebra la festa vip i de seguida s'adonen que no són els únics animalots que volten lliurement. "Més que basar-me en cap referent de l'humor -italià o estranger- l'autor que he tingut més al cap a l'hora d'escriure aquest llibre ha estat Michael Crichton. Que comenci la festa és una versió trash de Parc juràssic ".