"Només un discurs neofranquista pot defensar que el colonialisme castellà va tenir aspectes positius"

Barcelona"Ho sabem des del segon viatge de Cristòfor Colom, perquè hi ha milers i milers de referències documentades dels mateixos testimonis: les circumstàncies de la invasió d'Amèrica van ser terribles, es van utilitzar el terror i la violència extrema, però Espanya és un país acomplexat i es nega a acceptar-ho", diu l'historiador i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Antonio Espino (Còrdova, 1966), que acaba de publicar La invasión de América. Una nueva lectura de la conquista hispana de América: una historia de violencia y destrucción (Arpa), revisió ampliada del llibre La conquista de América. Una revisión crítica que va publicar amb RBA el 2013.

Espino rebat tots els discursos que últimament estan tan de moda i que defensen que l'arribada de Colom i la posterior colonització d'Amèrica van tenir aspectes positius. "No hi va haver res de positiu", diu. L'historiador ho demostra desglossant diferents episodis, tots ells documentats, de matances, violacions i tortures. "Només un discurs neofranquista pot defensar que el colonialisme castellà va tenir aspectes positius –afirma–. Durant l'època franquista es va crear un discurs fort entorn de la hispanitat i la nació espanyola que lamentablement s'ha anat repetint". Aquest discurs que actualment divulguen alguns historiadors i partits polítics de dretes explica la invasió d'Amèrica com una gran gesta i defensa que l'imperialisme va ser bo perquè va aportar civilització, cultura, tecnologia, la fe cristiana i una llengua universal. "És el mateix discurs que va fer Felip VI fa tan sols una setmana a Puerto Rico; va ser un discurs fora de lloc, hauria d'estar més ben informat", afegeix Espino.

Espino és un gran expert en la invasió americana, té obres com Vencer o morir. Una historia militar de la conquista de México (2021) i Plata y sangre. La conquista del imperio inca y las guerras civiles de Perú (2019). Per a ell, és sorprenent que en ple segle XXI no s'hagi evolucionat en positiu, sinó més aviat el contrari: els discursos actuals encara són més retrògrads que fa uns segles.

L'autor del llibre prefereix parlar d'invasió i no de conquesta, perquè el segon verb té connotacions positives, ja que pot assenyalar que hem aconseguit alguna cosa amb esforç, dedicació i habilitat; el verb envair, assegura, és més inequívoc. A Amèrica hi van anar grups de voluntaris. "Van prendre la decisió d'anar a les noves terres i se la van jugar travessant l'Atlàntic, per aconseguir un botí", explica. Alguns tenien experiència en la guerra de fronteres, perquè van viure en un context força violent: la guerra contra l'islam i la conquesta de les illes Canàries. En tots els casos, la població derrotada es convertia en esclava. "La cultura era que s'havia d'explotar aquell qui era diferent", concreta l'historiador.

Aquests grups de voluntaris no eren un exèrcit sinó grups petits, d'un centenar o, fins i tot, menys persones. "Tenien poques possibilitats de sobreviure, havien d'utilitzar una violència extrema i terroritzar la població durant les seves campanyes fins que s'aliaven amb grups aborígens", explica Espino. El terror era la manera d'imposar-se sobre grans masses de població. Ho explica en una de les seves cròniques Bartolomé de las Casas: "Van fer amb els indis crueltats inaudites, com tallar nassos, braços i cames, i a les dones els pits, i les tiraven a l'aigua amb carabasses als peus. Donaven estocades als infants perquè no caminaven prou de pressa i si els portaven a coll emmalaltien, o si no caminaven tant com els altres els tallaven el cap".

Les dones i els seus fills, víctimes de l'explotació

Espino dedica moltes pàgines a detallar i documentar aquesta extrema crueltat. Hi va haver matances, execucions a la foguera, empalaments, matances amb gossos, penjaments... I l'exhibició dels cadàvers torturats. No només les dones van patir violacions i tota mena d'agressions, sinó que també van patir els seus fills. El sacerdot Martín González explica que a la dècada de 1570 hi havia molts avortaments i infanticidis perquè les dones preferien matar els fills que no pas veure com morien als forats excavats a terra en què els havien de deixar mentre treballaven. "Aquests discursos neofranquistes parlen del mestissatge com una aportació, com si fos fruit d'un pacte, i va ser un mestissatge forçat. Al segle XVI només el 25% dels que viatjaven a Amèrica eren dones. L'ús i l'abús de les dones de l'enemic eren unes pràctiques molt habituals", diu Espino.

Les aliances amb la població autòctona eren imprescindibles, però ¿com es produïen? Els invasors s'aprofitaven de les baralles i rivalitats entre veïns. Espino destaca la matança de Cholula, durant la campanya d'Hernán Cortés contra l'imperi mexicà (1519-1521). Les cròniques diuen que després d'un combat de cinc hores hi havia 6.000 cadàvers. El mateix Cortés escriu: "Dímosle tal mano, que en dos horas murieron más de tres mil hombres". I fa la següent reflexió: "Acordé de prevenir antes de ser prevenido". Quan Hernán Cortés va aconseguir l'aliança dels tlaxcalteques, va decidir dur a terme aquesta matança. "Era la seva manera de demostrar que poden confiar en ell i que estava disposat a fer qualsevol cosa, però també era la manera que veiessin què era capaç de fer si el traïen", matisa Espino.

La primera guerra civil en colònies d'ultramar va ser espanyola

Entre algunes de les singularitats de l'imperialisme espanyol hi ha la de tenir la primera guerra civil en colònies d'ultramar. Va ser durant la invasió del Perú, entre els germans Pizarro i Diego de Almagro. "Va ser una guerra originada per l'avarícia que es va prolongar molt de temps, des del 1537 fins al 1554", explica Espino. Francisco Pizarro va tenir un mal final, va ser assassinat.

"Parlem de grans conqueridors que van triomfar, tot i que alguns van tenir un mal final o una trajectòria política molt breu, però no parlem dels milers que van morir de manera dura i miserable i dels quals la monarquia hispànica es va aprofitar –explica l'historiador–. Va aprofitar-se'n de manera descarnada, perquè tots aquests voluntaris van conquerir tot un contenint i a la monarquia li va sortir pràcticament de franc, al no va haver d'enviar cap gran exèrcit".

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'La invasión de América' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.