'Nomadland': Frances McDormand, una neonòmada a la conquesta del tercer Oscar
Els desheretats del somni nord-americà poblen aquesta revisió naturalista i antièpica del 'western'
'Nomadland'
(4 estrellas)
Direcció: Chloé Zhao. Guió: Chloé Zhao a partir del llibre de Jessica Bruder. 107 min. Estats Units i Alemanya. Amb Frances McDormand, David Strathairn i Linda May. Estrena als cinemes
En la seva panoràmica dels Estats Units contemporanis, Nomadland segueix un itinerari oposat al del western clàssic. En lloc d'un trajecte de conquesta del territori per part d'uns pioners que esperen establir una llar al final del viatge, aquí la protagonista ja veterana veu com la desnonen de la seva vida estable i és empesa a tornar a recórrer el país. El tercer llargmetratge de Chloé Zhao parteix del treball d'investigació País nómada de Jessica Bruder sobre aquestes noves comunitats de sensecasa (que no pas “sense llar”, reivindiquen ells) conformades per persones molts cops en edat de jubilació que encadenen feines temporeres al llarg del territori i mantenen formes de vida autosuficient. És el cas de la Fern (Frances McDormand), que inicia una nova vida dalt d'una caravana quan es queda vídua i sense feina després que tanqui la fàbrica que vertebrava la vida al seu poble.
La Fern representa aquest nou perfil de classe treballadora ultraprecària pròpia d'una societat capitalista postindustrial en què es liquiden les xarxes de seguretat. Zhao la segueix en el seu trajecte, que entronca amb una tradició de realisme pròpiament nord-americà, de John Steinbeck al primer Terrence Malick, també en la revisió del vincle entre les persones i el paisatge. Lluny d'invocar una estètica miserabilista, la directora forja un neowestern antièpic en què es dignifica, sense idealitzar-lo, l'estil de vida d'aquestes persones expulsades del somni nord-americà. En un context pròxim al documental en què molts nòmades s'interpreten a ells mateixos, el motor narratiu i humà del film és la força serena i ferida de Frances McDormand, una protagonista insòlita per com s'escapa dels arcs dramàtics que desemboquen en escenaris obvis de derrota o triomf sobre les circumstàncies. El rostre i el cos de McDormand és l'altre paisatge a partir del qual Nomadland redibuixa la Nord-amèrica d'avui dia.