La noia del pastís

Windsor Palace, Barcelona. Març de 1953. Escolars amb pantaló de golf veuen per primer cop com una noia surt d’un pastís. Era un musical de la Metro on la noia estava en segon terme fins que, un dia, tenia ocasió de cantar darrere un teló mentre una suposada estrella, que no tenia veu ni per cridar un taxi, feia allò que ara en diem playback. I quan Gene Kelly i Donald O’Connor obrien el teló la noia esdevenia l’autèntica estrella i tots els escolars se n’enamoraven. Anys més tard patien en saber que el seu marit, el cantant i actor Eddie Fisher, l’havia abandonat, deixant-la amb un fill d’un any i una filla de dos, Todd i Carrie, per consolar Elizabeth Taylor de la mort del seu tercer marit. Ella, en refinada venjança, va enganxar una foto de la Taylor, aleshores molt grasseta, a la porta de la nevera per obrir-la només en cas d’extrema necessitat. Cara i creu de Debbie Reynolds.