'Noches mágicas': La caiguda de l'imperi (cinematogràfic) romà

BarcelonaDirecció: Paolo Virzì. Guió: Paolo Virzì, Francesca Archibugi i Francesco Piccolo. 125 minuts. Itàlia (2018). Amb Mauro Lamantia, Giovanni Toscano i Irene Vetere. Disponible en lloguer a Movistar+ i Filmin

A l'últim pla d'aquesta irregular fantasia romana sobre la decadència del cinema italià, un personatge recorda una màxima que podria haver firmat Cesare Zavattini, guionista habitual de De Sica: "Sempre cal mirar per la finestra". En contrast amb aquest lema d’inspiració neorealista, el nou film de Paolo Virzì és una tragicomèdia grotesca en què la realitat no es veu a través del vidre transparent sinó d'un de deformant. La mirada artificiosa s'adequa a l'univers i època retratats, la polsegosa indústria cinematogràfica de la Itàlia de principis dels noranta, una festa xarona perpètua que tan bé va capturar Sorrentino a La gran bellesa.

Partint d'una feble excusa argumental –la investigació de l'assassinat d'un cèlebre productor–, Virzì segueix tres joves guionistes que volen obrir-se camí en una indústria al·lèrgica a la renovació i que ha perdut les seves figures totèmiques. El problema de la proposta és que es basa en una contradicció desconcertant: la nostàlgica defensa de l'edat d'or del cinema italià –una de les satisfaccions del film és el joc cinèfil d'identificar els noms en clau amb què apareixen mites com Antonioni o el mateix Zavattini– adopta, sovint, la forma d'allò que critica. Així, Noches mágicas assumeix el to caricaturesc i groller de certa comèdia popular italiana de finals del segle XX en un exercici d'anacronisme que es torna problemàtic en la descripció dels personatges femenins i la seva interacció amb un entorn misogin només tímidament criticat.