Noam Chomsky en dibuixos animats

Enviat Especial A BerlínA Michel Gondry (Versalles, 1963) se li ha girat feina en aquesta Berlinale. El director d'Oblida't de mi i La ciència del somni no només forma part del jurat internacional de la secció oficial sinó que també presenta en una secció paral·lela el seu últim treball: Is the man who is tall happy? El subtítol del film il·lustra perfectament el contingut: "Una conversa animada amb Noam Chomsky". És a dir, hora i mitja d'entrevista -amb alguna digressió enmig- entre el famós pensador i Gondry, que en comptes dels habituals bustos parlants projecta en la pantalla animacions casolanes realitzades per ell mateix.

La primera pregunta és obligada: per què animar una conversa? "És un format que permet aprofundir en els temes que planteja Chomsky -explica Gondry-. En el seu discurs hi ha una gran complexitat que, d'alguna manera, l'animació equilibra. A Chomsky va encantar-li la idea".

L'entrevista es va enregistrar en dues trobades separades per sis mesos: tres hores de material resumides en hora i mitja al film. Gondry arrenca preguntant pels primers records del lingüista i l'educació rebuda, però la conversa salta de seguida a la gramàtica generativa, l'adquisició del llenguatge i la percepció de la realitat. "Com a animador estic molt interessat en la percepció el moviment. La meva aproximació no és científica, però m'apassionen la neurobiologia i les funcions del sistema visual", diu el director.

Tot i la densitat dels temes, el documental té un toc gairebé delirant gràcies a l'anglès macarrònic de Gondry, que, ja sigui per no trobar la paraula correcta o per no entendre les de Chomsky, entrebanca la conversa. "Quan vaig fer l'entrevista tenia una nòvia americana i, òbviament, teníem problemes de comunicació -recorda divertit-. I ella se'n feia creus que jo entrevistés el lingüista més famós del món. Però, al final, el meu anglès va jugar a favor del film perquè obligava Chomsky a ser molt pacient amb mi".

En el documental, Gondry també aprofita els malentesos per sortir de la conversa i reflexionar sobre la pel·lícula, la comunicació i l'ansietat per enllestir la feina. "Per mi era molt important ensenyar-li la pel·lícula al Noam i em preocupava no poder fer-ho perquè, en fi, ell és molt gran", confessa. Finalment, esclar, ho va poder fer i Chomsky va estar "encantat" amb el resultat. "Li va agradar especialment que no parlés només sobre ell, sinó també una mica de mi. No li agraden les pel·lícules sobre ell".

Cap al final del documental, Gondry agafa per sorpresa Chomsky quan li pregunta què el fa feliç. "No ho sé, no hi penso gaire, especialment des de la mort de la meva dona", respon el pensador en el film. "Era un tema que volia tocar -admet Gondry-. No passa gaire sovint que un parella estigui unida durant 70 anys. I no m'interessava mostrar només el científic, sinó també la persona".

Retorn al videoclip... ¿I amb Daft Punk?

Precisament ahir es va estrenar el primer videoclip que Gondry ha dirigit en tres anys, Love letters, del grup electrònic Metronomy. El francès és un dels grans referents del videoclip des que a mitjans dels 90 va saltar a la fama amb els seus treballs per a artistes com Bjork i Daft Punk. Gondry, per cert, no descarta tornar a col·laborar amb el triomfant duet electrònic. "Si m'ho demanen, ho faré. Però jo no els hi demanaré pas. Com si hagués de suplicar! Això sí, els he enviat per mail l'últim que he fet. A veure què diuen ara", va ironitzar.