No eren premis Nobel, eren metges nazis
Barcelona va acollir amb els braços oberts científics que havien col·laborat en l'Holocaust
Barcelona"El doctor Bardají serà hoste d'honor del professor alemany, premi Nobel de medicina, doctor Nauck", deia La Vanguardia del 31 d'octubre del 1950. El nom de Nauck apareix en molts més articles, sempre enaltint-lo, perquè va participar en moltes conferències que es van fer a Barcelona i en diferents llocs de l'estat espanyol durant la Segona Guerra Mundial i la immediata postguerra. A més, en part, Nauck va ser l'ideòleg del pavelló d'investigació de malalties tropicals de l'Hospital Municipal d'Infecciosos de Barcelona (l'actual Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques), que es va inaugurar el 5 de juny del 1948. De fet, el plànol original de l'edifici està tot en alemany.
Tanmateix, el metge alemany, que va morir a Benidorm el 1967, no era cap premi Nobel, sinó que tenia un passat més aviat fosc. Ernst Georg Nauck va ser patòleg de l'Institut d'Higiene d'Hamburg (actualment l'Institut Bernhard Nocht de Medicina Tropical), va liderar una unitat d'investigació sobre el tifus a l'Institut Estatal de Varsòvia i també va intervenir al gueto de la capital polonesa. En aquell moment, l'Alemanya de Hitler preferia experimentar les vacunes amb éssers humans. Els metges nazis consideraven que les proves amb animals no podien proporcionar una informació prou adequada i, segons un metge d'un camp de concentració, les rates eren més cares que els presoners. Nauck va treballar en experiments amb vacunes i fàrmacs. Van fer proves amb medicaments amb sulfonamides que provocaven vessaments i fins i tot la mort. Nauck va filmar els homes i dones amb qui van experimentar i en va fer les autòpsies.
Per a les institucions catalanes i espanyoles i per a la premsa d'aleshores, aquest passat més aviat fosc de Nauck era del tot inexistent, com també ho era el d'altres metges alemanys que van ser rebuts a Barcelona amb catifa vermella perquè se'ls considerava per damunt de tot científics de gran prestigi. "Peter Mühlens, Walter Menk, Viktor von Weizsäcker i Walter Kikuth són alguns dels metges que van venir. Aleshores no se'n va dir res, però tampoc ara, quan s'han fet llibres d'història o s'ha parlat de l'Hospital de Mar", lamenta Antoni Gelabert, actualment jubilat i que havia sigut uròleg de la centenària institució sanitària. Gelabert va començar a investigar sobre aquests metges nazis, amb el cirurgià Luis Grande, després d'una troballa fortuïta. "Tot va començar mentre escrivíem un article sobre la malaltia urològica del papa Innocenci XI. Vaig anar a l'arquebisbat de Barcelona buscant informació i em van derivar a la biblioteca de la Facultat de Teologia, on el bibliotecari em va regalar el llibre El Hospital de Infecciosos de Nuestra Señora del Mar y las Darderas. Allà vaig trobar els noms d'aquests metges i em va xocar molt que no s'hagués dit mai res del seu passat nazi", detalla Gelabert.
El tifus, culpa dels jueus i dels brigadistes
A partir d'aquí, Gelabert i Grande es van posar a investigar. Nauck, juntament amb Mühlens, va participar també en experiments en institucions mentals i al camp de concentració de Neuengamme.
Nauck era profundament antisemita: creia que els jueus eren els principals transmissors del tifus i que l'havien estès per tot Europa. Va justificar que se'ls tanqués al gueto de Varsòvia per evitar la propagació de la malaltia. Els dirigents franquistes, com els alemanys nazis, donaven la culpa de l'epidèmia a qui consideraven l'enemic. La direcció general de Sanitat franquista afirmava el 1941 que l'expansió del tifus era responsabilitat del "desordre" republicà i de les Brigades Internacionals que es van formar amb persones procedents de l'Est d'Europa. "Als anys 30, els alemanys ja van voler fer una política d'imperialisme científic, tant a Europa com a l'Amèrica Llatina", explica Alfonso Zarzoso, director del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya. "La Guerra Civil i la posterior postguerra, amb la fam i la propagació de les malalties entre una població debilitada i vulnerable, van convertir l'estat espanyol en un vast laboratori social", afegeix Zarzoso.
L'Alemanya nazi va formar diferents metges espanyols als laboratoris que tenia tant en territori alemany com polonès. Els metges espanyols van viatjar a Frankfurt, Varsòvia i Cracòvia durant 40 dies l'estiu del 1941. L'estiu del 1942 també hi va haver una expedició de metges a Berlín i Varsòvia. Els metges espanyols, segons recull la Gaceta Médica Española, van ser "atesos exquisidament pel Sr. Frank, governador general de Polònia, i obsequiats amb un àpat pantagruèlic". Hans Frank va ser un dels nazis acusat durant els judicis de Nuremberg de crims de guerra i contra la humanitat i va ser condemnat a la forca i executat el 16 d'octubre del 1946.
A l'Espanya franquista també es van provar vacunes contra el tifus entre els més desfavorits. Es va fer, per exemple, el 1940 en un brot a la presó de Granada, i el 1941 es va aplicar a les presons madrilenyes de Comendadores, Santa Engracia, Torrijos i Yeserías i entre els presoners condemnats a treballs forçats a Cuelgamuros. Es desconeixen els protocols que es van seguir, perquè mai es van fer públics. Aquell mateix any, el 12 de desembre, Ernst Nauck va ser convidat per la direcció general de Sanitat del règim franquista i va recórrer diferents ciutats com a conferenciant. Nauck va venir diverses vegades a Barcelona, on sempre va ser molt ben acollit. Tot i que no va venir quan es va inaugurar el pavelló d'investigació de malalties tropicals de l'Hospital del Mar, el 1948 –el convidat va ser Alexander Fleming, descobridor de la penicil·lina–, sí que va anar al centre sanitari barceloní, per exemple, per celebrar el 25è aniversari de la seva construcció, o el 1953, per assistir al IV Congrés d'Higiene i Medicina de la Mediterrània.
Walter Menk va ser un altre metge de passat obscur que va ser acollit a Barcelona. La Vanguardia del 2 de juny del 1943 relatava que Menk havia ofert una conferència sobre les diverses formes de la disenteria als països tropicals i que el director de l'Hospital del Mar, Lluís Trias de Bes, va elogiar-lo i el va descriure com un cèlebre metge de reconegut prestigi en el món científic. Wenk, de qui La Vanguardia deia que tenia una "magistral competència", va participar en experiments que es van fer amb fàrmacs entre malalts psiquiàtrics.
Peter Mühlens va ser un altre científic elogiat que va ser amfitrió de diferents delegacions de metges espanyols. A més de fer servir pacients en institucions mentals com a conillets d'Índies en tractaments contra infeccions, va demanar autorització a Heinrich Himmler per fer experiments amb els presoners del camp de concentració de Neuengamme. El 1939, Mühlens va anar a Varsòvia i va ordenar la construcció d'un mur que aïllés els jueus per evitar la propagació d'epidèmies. La vinculació de tots aquests metges que van ser elogiats a Barcelona i Madrid amb el nazisme no surt pràcticament enlloc. "Els metges d'aquell moment van mantenir un silenci interessat i tot plegat ha estat força oblidat. És un tema que no ha estat prou estudiant", conclou Zarzoso.