"A nosaltres no ens paren la vida"

BarcelonaEl dia és gris i plovisqueja, els carrers estan recoberts d’una capa blanquinosa perquè a la nit ha plogut aigua amb fang i, a sobre, hi ha autors que no vindran a firmar perquè són a la presó. No és la millor arrencada per a la millor festa de l’any, però Catalunya fa el que pot, senyora. Per exemple, totes les parades, des de les muntades per multinacionals de l’edició fins a les dels grups organitzats que venen roses sobre una taula de càmping, porten la bandera catalana de faldó. Tenint en compte l’altra pluja de fang que fa un any i mig que cau sense parar, la resiliència de la senyera em sembla un fet digne de primer paràgraf.

Asseguts en una parada de la rambla de Catalunya, els il·lustradors Cristina Losantos i Javier García Aranda, Javigaar, han començat a firmar exemplars de 'Contes des de la presó', narracions d’Oriol Junqueras per als seus fills Joana i Lluc. Ja se n'han venut 20.000 exemplars, però sense l’autor la cua és curta.

A la parada d’Esquerra Republicana del passeig de Gràcia ja ha arribat Diana Riba, la dona de Raül Romeva, que durant deu anys va regentar la llibreria Pati de Llibres de Sant Cugat: "Els llibreters només recordem el dies de Sant Jordi en què ha plogut i avui, quan he vist que plovia, ja m’he posat nerviosa", explica la Diana mentre firma un exemplar d’'Esperança i llibertat' i hi estampa un tampó amb un dibuix i la firma del seu marit. A la tarda, la Diana veurà passar Inés Arrimadas i li regalarà el llibre: no s’atrevirà a rebutjar-lo i l’agafarà.

La conversa va fent quan arriba la Txell Bonet, que saluda una sempre riallera Rita Marzoa. La Diana Riba s’aixeca a saludar la Txell i totes tres comencen un ball de senyals enjogassats, amb abraçades a la companya de Jordi Cuixart, que va vestida amb una brusa llarga i clara que li penja fins ben passada la cintura. Trencant les normes més elementals de prudència apreses després d’alguna dolorosa ficada de pota, li pregunto a la Txell si ens ha de donar alguna notícia i es passa la mà per sobre la brusa: "Se’m nota molt, que estic prima!" Està embarassada de quatre mesos. Sortirà de comptes cap al 20-S i des del perfil del Jordi faran un tuit a la tarda per anunciar-ho 'urbi et orbi'. La Txell està radiant: "A nosaltres no ens paren la vida!" "Digues que sí!", li contesten. "Quan penso en totes les dones embarassades que travessen el Mediterrani amb pasteres em passen tots els mals. A vegades, als vis a vis, el Jordi m’explica cada història dels seus companys de presó! Hi ha un nigerià que no vol la llibertat provisional perquè a Soto cobra 150 euros per tallar els cabells als altres presos i aquests 150 euros a Nigèria són una fortuna! El que ens estan fent és una putada, però comparat amb els altres presos polítics del món, en Jordi sap que els seus carcellers han d’anar amb compte amb el que li fan perquè hi ha molta gent que vigila".

Me’n vaig a la parada d’Òmnium, on la Gemma Nierga firma el llibre de l’entrevista que li va fer a Cuixart en tres sessions de tres hores a Lledoners, al desembre. La cua és llarga i la Gemma l’atén amb somriure i cal·ligrafia tendres. Una parella se li identifica: "Som sobiranistes no independentistes, i t’agraïm que precisament tu hagis fet un llibre com aquest, perquè fa falta per construir ponts". A la Gemma se la veu enfeinada i contenta.

Camí de la plaça Catalunya passo per davant de la parada del PP. Alberto Fernández Díaz es mira a distància Cayetana Álvarez de Toledo, que firma exemplars de la Constitució. L’Alberto plegarà ara, després de les municipals del maig: "Sempre he sigut un PP, un patriota popular, però el dia que plegui escriuré tot el que he viscut aquests més de trenta anys..."

Ja fa sol a quarts de dues, quan el president Torra col·loca una rosa groga al mural de flors d’Òmnium. Qui és aquella que s’abraça amb la candidata Laura Borràs? És la Txell Bonet. Li sento dir que està molt contenta.