No oblidarem el cineasta de la memòria

BarcelonaUna terrible malaltia degenerativa ha acabat d'esborrar els últims records d'un dels grans cineastes de la memòria. Un realitzador que, en ple franquisme, va utilitzar imatges pròpies i alienes per deixar un testimoni de la Guerra Civil que no era el del Caudillo que l'havia guanyada. 'Canciones para después de una guerra' hauria de ser un film obligatori a les escoles per deixar constància del que va significar aquella croada. I 'Queridísimos verdugos' s'hauria de projectar periòdicament per no oblidar que, no fa tant de temps, en aquest país es purgaven els delictes a cop de garrot.

Quan Basilio Martín Patino va visitar la Filmoteca de Catalunya el gener del 2014 encara conservava espais de lucidesa. En un d'ells, va deixar escrit que, amb la projecció de 'Nueve cartas a Berta', l'havíem ajudat a "recordar un temps tan llunyà i dur en el qual, malgrat tot –quina paradoxa–, vam ser tan feliços". "Ara ens podem permetre el luxe de recordar-lo feliçment". Queden, ara, els seus films, perquè la memòria històrica segueixi viva. Només així aconseguirem mantenir un esperit com el seu, aquell que el 2012 li va permetre sortir als carrers per rodar un documental sobre el 15-M amb el títol de 'Libre te quiero'.