“Si no llegeixes Hammett em divorcio de tu”
La BCNegra homenatja Jaume Fuster, mort fa 20 anys
Barcelona“Jaume Fuster va modernitzar la literatura policíaca catalana”, assegura Àlex Martín Escribà, director de la col·lecció Crims.cat i autor de diversos assajos sobre el gènere negre, l’últim dels quals dedicat a l’autor de novel·les com De mica en mica s’omple la pica (1972) -de la qual, al llarg dels anys, se n’han venut més de 200.000exemplars-. Jaume Fuster, gènere negre sense límits (Alrevés) arriba a les llibreries en un moment òptim:demà farà vint anys de la mort de l’escriptor, fa uns mesos Meteora va publicar-ne un llibre inèdit - Poema dit de la redempció - i ahir al vespre el festival BCNegra el va homenatjar en una taula rodona a la biblioteca de Lesseps, que porta el nom i els cognoms del novel·lista, on Àlex Martín estava acompanyat de l’editor i crític literari Àlex Broch i dels escriptors Maria Antònia Oliver, Rafael Vallbona i Margarida Aritzeta.
“No hauria escrit si no fos per dos autors, Jaume Fuster i Valerià Pujol -recordava Vallbona-. A més del seu paper com a novel·lista, va ser un dels primers que es van plantejar la nostra professionalització, i va ser un dels impulsors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana”. Maria Antònia Oliver, parella de Fuster fins que va morir el 1998, va explicar que en part va escriure novel·la negra gràcies al seu marit. “Quan era petita vaig intentar llegir un llibre d’Agatha Christie, però em va cansar -va dir-. En Jaume s’havia aficionat al gènere canviant novel·les al Mercat de Sant Antoni amb el seu pare. Un dia em va dir: «Si no llegeixes Hammett em divorcio de tu»”. Oliver li va fer cas, i al cap d’un temps, quan ja havien engegat el col·lectiu Ofèlia Dracs, se li va acudir la inspectora Lònia Guiu.
Nascut a Barcelona el 1945, Jaume Fuster “va saber entroncar la literatura amb el cinema de barri, el còmic i els gèneres populars”, va explicar Aritzeta en relació a Tarda, sessió contínua, 3,45 (1976). “El seu compromís literari s’acompanyava d’una voluntat ferma de treballar el llenguatge”, va afegir.
Per a Àlex Martín, Fuster “recull l’herència de Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo” i dona importància “al rerefons polític i la intencionalitat social”. A diferència dels seus predecessors, va tenir la sort “d’estar acompanyat d’autors amb qui compartia interessos, entre els quals hi ha Andreu Martín, Antoni Serra, Maria Antònia Oliver i Margarida Aritzeta”. Àlex Broch va recordar el pas de Fuster per la col·lecció La Negra de La Magrana: “Vam començar a publicar novel·la policíaca el 1986, intentant fugir de la idea tancada que es tenia del gènere i publicant autors d’aquí i traduccions, sobretot europees. Érem conscients que si volíem eixamplar el públic lector en català havíem d’oferir material de fàcil accés. Teníem al cap aquelles paraules d’Antonio Gramsci, que parlava de «literatura nacional popular». El nostre ideal era literari, però també polític”.
L’última novel·la que Jaume Fuster va publicar indagava en la mort del jove independentista Guillem Agulló. La mort de Guillem (1996) tancava un quart de segle de trajectòria polifacètica i juganera que es va estroncar abans d’hora. Només tenia 52 anys.