No ho vulguis entendre

La millor manera de salvar la situació quan t’enfrontes amb el dilema d’haver de fer una versió és no fer-la. Resulta, però, que no tens aquesta opció. Si es tracta d’un homenatge monogràfic a algun artista concret, afanya’t a triar la cançó que més t’agradi i assegura’t abans de començar a treballar que la tens reservada. Que t’ho posin per escrit amb un e-mail. Molt sovint, un artista es fa el repertori a mida per a la seva manera d’interpretar, amb els temes de lletra que a ell li interessen, amb progressions harmòniques aleatòries, en tons que et resultaran estranys de tocar, amb encriptades asimetries dadaistes en parts que haurien de ser iguals... Molt sovint, quan t’enfrontes amb una cançó desconeguda, tens la sensació que no hi ha per on agafar-la.

Un singer-songwriter compon sense pensar gaire, de manera intuïtiva i irracional; de fet, si ens agrada, ens agrada per això. En contrades més llunyanes potser se segueixen alguns esquemes clàssics -folk, jazz, rock, reggae, swing- però aquí, al Mediterrani, hi ha tants conceptes o estils musicals com autors de cançons, i si no que ho demanin a en Serrat. Això que mai s’hauria de fer d’una música d’aquestes característiques (encaixonar, esquematitzar, posar per escrit, estructurar) sembla que sigui la teva feina aquesta setmana que ve -a part de dur els teus fills a escola, passar la ITV del cotxe i anar al dentista per la neteja bucodental anual que, justament, també et cau aquest dimecres a les 12 h i et xapa tot el dematí.

Hunter S. Thompson deia que l’avantatge d’escriure sobre la realitat és que no s’ha de pensar si és divertida o avorrida, si està bé o està malament, o si està ordenada o és caòtica, tu l’expliques i ja està. Aquesta és la tàctica adequada quan has de fer una versió. No jutgis, no interpretis, no vulguis entendre, simplement, agafa un quadern i comença a apuntar els acords i la lletra de dalt a baix. No vulguis estalviar tinta i paper perquè una part es repeteix, mai es repeteix, creu-me. En una frase: la millor manera de fer una versió és tocar el tema exactament igual que l’original. Tard o d’hora te’n surts i passes per una experiència al·lucinant: vas cantant, t’ho has fet teu, entres en un globus mental que no acabes d’explicar-te... és com si t’haguessin tret el cervell i te n’haguessin posat un altre, és una sensació altament recomanable. No pateixis que, tard o d’hora, t’hi trobaràs.

BOLOCONSELL

ELS CABLES ESTAN PLENS DE VERRIM

Després de muntar l’equip, renta’t les mans abans d’agafar l’instrument