“No hi ha llibertat sense memòria”

BarcelonaNeus Català, resistent, supervivent de Ravensbrück, comunista, incansable en la seva reivindicació perquè ningú oblidi les dones que van lluitar contra el franquisme i el nazisme, va fer cent anys ahir. No va poder deixar els Guiamets per venir a Barcelona i assistir a l’homenatge que se li va retre a l’Auditori del Conservatori del Liceu, però els seus records i la seva obstinació per no abaixar la mirada davant ningú, com li deia sempre el seu pare, van reviure a través de la veu de Mercè Arànega. L’actriu va tornar a portar a l’escenari Neus Català. Un cel de plom, l’adaptació del llibre de Carme Martí, i es va posar a la pell de la dona que mai es rendeix. Com quan a Ravensbrück van fer plantar flors perquè venia la Creu Roja, i la Neus i les seves companyes van decidir arrencar-les i menjar-se-les. Arànega va fer que l’homenatjada fos menys absent. Va mostrar la dona entremaliada, però també trista per la pèrdua del primer company. La dona que va decidir no plorar davant dels nazis i observar-ho tot per poder-ho explicar després. La dona que ha volgut ser la veu de totes les que no van poder sortir de Ravensbrück.

L’homenatge, organitzat pel Memorial Democràtic, la Generalitat i l’Any Neus Català, i presentat per Sílvia Bel, l’encapçalava la frase “La vida és preciosa”. L’havia dit Neus Català unes setmanes abans. “Quan vam anar a veure-la a la residència dels Guiamets vam tenir una llarga conversa. Vaig veure que no era tal com m’havia imaginat. Em vaig trobar una dona feliç, feliç de la visita, dels llibres que li vam portar”, explicava Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones. “En aquella primera trobada -va recordar Gatell- la Neus em va dir que la vida és preciosa. I tots sabem el valor que pren la frase en els seus llavis”, va afegir.

Neus Català va fundar l’Amical de Ravensbrück quan ja tenia 90 anys. Ahir la presidenta de l’Amical, Anna Sallés, elogiava la seva força: “No només ha treballat per difondre tot el que va veure sinó també per crear eines que recordessin la brutalitat del nazisme i del franquisme, que no hem d’oblidar que va morir matant”. Marina Rossell, vicepresidenta de l’Amical, també va recordar Neus Català amb la música i la dansa de la companyia BCN City Ballet, amb coreografia de Ramon Oller.

Un llibre, el millor regal

Segurament , però, el millor regal a la Neus se’l van poder emportar tots els que ahir van assistir a l’homenatge. El Memorial Democràtica acaba de reeditar De la resistència i la deportació. 50 testimonis de dones espanyoles, que Neus Català va escriure el 1984 i que estava descatalogat. A finals dels anys 70, quan Català va recórrer tot França buscant el testimoni de les seves companyes, reivindicar la memòria de les víctimes del feixisme i dels deportats era una tasca que feien molt pocs. La seva filla, Margarita Català, explicava l’entrega de la seva mare: “No es va rendir mai. Mai va dubtar. Va reivindicar la humanitat i la solidaritat de totes aquelles vides entregades”. I va afegir: “La història no és una cosa llunyana i abstracte. No hi ha llibertat sense memòria”.