No doneu per mort el català (encara)

"Veig que la majoria dels que heu vingut passeu dels vint anys, i nosaltres també, i aquest és el principal problema que tenim", diu Empar Moliner davant de les més de cent persones que s'han reunit aquesta tarda a La Capella de la Universitat de Barcelona (UB) per parlar del futur del català. Moliner té raó: el debat organitzat pel diari ARA ha atret públic majoritàriament gran, la mitjana supera els 60 anys. Entre ells, l'expresident Jordi Pujol. I això que el títol del debat és: Quin futur té el català?

Les conclusions potser no són gaire optimistes. Que el català està en un dels seus pitjors moments és un fet amb el qual estan d'acord els tres ponents: els escriptors Màrius Serra (membre de la Secció Filològica de l'IEC) i Empar Moliner i el lingüista de l'ARA Albert Pla Nualart. "És un moment gravíssim, però si s'està morint passem-nos-ho bomba –diu Moliner–. Fem coses meravelloses, sèries, obres de teatre, fem un esforç encara més gran". I aquí és on els tres ponents, moderats pel periodista de l'ARA Antoni Bassas, més discrepen. ¿De qui depèn la supervivència del català? ¿Hem de ser herois i militants i parlar en català sempre, siguin quines siguin les circumstàncies? ¿Ens hem d'esforçar encara més a fer més i millor? ¿Tot depèn d'això? ¿O bé l'únic que realment pot salvar la llengua és l'acció política?

L'actitud individual no revertirà la situació

Pla Nualart creu que el bilingüisme acabarà arraconant el català i convertint-lo en una llengua residual: "L'actitud individual no ho canviarà, això, no té prou força per revertir la situació", diu. El lingüista insisteix que només a través de la política es pot aconseguir que el castellà es retiri una mica i, per tant, el català no acabi morint. Serra recorda que no va poder estudiar en català, era la llengua que estava als marges i, per tant, desitjable, amb referents com Pau Riba i Quim Monzó. Potser ara, opina l'escriptor català, falla la motivació.

Que les plataformes han fet molt de mal a la llengua catalana és una altra qüestió que genera consens: "Cal dotar de protecció els àmbits digitals –diu Serra–. Va ser una errada greu que els mitjans catalans audiovisuals fessin una aposta per l'esport i renunciessin a un canal català juvenil". I són els joves i els infants, que no eren al debat, els que cada cop més passen al castellà. I no només a l'àrea metropolitana.

El mateix dia del debat s'ha reunit la Comissió Tècnica de Política Lingüística, l'eina que el govern vol que vetlli "per assegurar el present i el futur de la llengua catalana" amb polítiques transversals de foment de la llengua. I també el mateix dia s'ha presentat el llibre Llengua i república. El manifest Koiné argumentat (Nexum Ed.), amb la resposta del Grup Koiné a les múltiples acusacions que va rebre l'abril del 2016 i en defensa del seu manifest lingüístic. Els seus impulsors insisteixen que se'ls va tergiversar i argumenten de nou que no defensaven el català com a única llengua oficial, ni propugnaven el monolingüisme, ni era un manifest racista o supremacista, sinó que volia "promoure la restitució del català a l’estatus que li correspon com a llengua pròpia territorial".