“No són avorrits els clàssics, sinó alguns professors que en parlen”

BarcelonaFa uns mesos Nuccio Ordine, professor de literatura italiana a la Universitat de Calàbria, va fer una gira per un centenar d’instituts del nord al sud d’Itàlia. “Molts dels nois i noies em deien el mateix, que els agradaven els llibres i que volien estudiar una carrera de lletres, però els pares els recomanaven que no ho fessin perquè no es guanyarien la vida -recordava l’autor ahir, hores abans de la trobada amb Jordi Savall, que inaugurava el cicle Converses a la Pedrera-. Sempre que m’explicaven això m’arriscava a respondre’ls el mateix: «El que heu de fer és escollir el camí de la vostra passió»”.

Ordine és especialista en Giordano Bruno i el Renaixement, però no va ser fins que va publicar La utilitat de l’inútil (Quaderns Crema, 2013) que la seva popularitat va fer un salt endavant d’un abast considerable. Traduït a una vintena de llengües, el manifest d’Ordine, que arribava en ple procés de qüestionament de les humanitats i enmig d’una onada de textos que les reivindicaven, va ser un fenomen de vendes en països com Itàlia, França i Espanya, on en castellà va esgotar setze edicions i en català cinc.

El seu nou llibre, Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal, incideix en la necessitat de continuar llegint textos canònics. “Un manual o un assaig que parli de novel·les com Orland Furiós o Don Quixot no serveix per transmetre l’amor per aquests llibres -va afirmar-. Des de fa anys, al principi de les classes dels dilluns llegeixo un fragment d’una novel·la, d’un poema o d’un assaig als meus alumnes”. Aquesta va ser la llavor d’una columna setmanal que Ordine va escriure al Corriere della Sera durant tres anys en què escollia unes línies d’autors com Maquiavel, Goethe, Borges, Zweig, Rabelais o Swift per connectar-los amb un tema d’actualitat. “Els clàssics no són avorrits, sinó que ho són alguns professors que en parlen. La intenció era fer entendre als lectors que la literatura i la vida estan connectats -va dir abans d’il·lustrar la seva tesi amb un exemple-: a Ciutadella, Antoine de Saint-Exupéry escriu: «No confonguis l’amor amb el deliri de la possessió, que només pot dur als pitjors patiments. Perquè l’amor, contràriament a l’opinió més comuna, no fa patir. En canvi, l’instint de propietat, que és el contrari de l’amor, sí que fa patir». Aquest fragment serveix per mostrar que, a diferència del que pensen molts homes a la meva Calàbria natal, les dones no són propietat privada seva. El pitjor de tot és quan un home arriba a cometre un assassinat confonent l’amor amb la violència”.

Una decisió discutible

Donant un cop d’ull a l’índex de la “petita biblioteca ideal” de Nuccio Ordine crida l’atenció l’absència de dones. Clàssics per a la vida comenta breument una cinquantena de llibres, i només un d’ells, Memòries d’Adrià, està escrit per una dona, Marguerite Yourcenar. “El problema no és de números, sinó de les preguntes que plantegem -va recordar-. Només hi ha un text escrit per una autora, però en canvi n’hi ha més que en parlin, i alguns d’ells les defensen”.

Ordine va citar un fragment de John Stuart Mill: “Podem afirmar amb seguretat que el coneixement que els homes poden adquirir de les dones, de com han estat i de com són, sense tenir en compte com podrien ser, és desgraciadament imperfecte i superficial, i sempre ho serà, fins que les dones mateixes expliquin tot el que tenen per explicar”. És una llàstima que el professor no inclogués en la tria alguns dels fragments que comentaria més endavant als articles del Corriere della Sera, tal com va assegurar ahir abans de mencionar Safo, Emily Dickinson i Virginia Woolf. “No soc partidari de valorar una obra segons esquemes ideològics -va continuar-. Una vegada una estudiant em va dir que no llegiria mai res de Joseph Conrad perquè no parlava de les dones. Aquest punt de vista em sembla equivocat”. Així com reconeixia l’error en l’estudiant, el professor no va creure necessari disculpar-se per l’omissió gairebé total de dones al volum.

Vendre diplomes i títols

Els fragments i els breus comentaris que els acompanyen són precedits per un assaig de 40 pàgines en què Ordine condensa les seves idees sobre l’educació. “Un dels problemes importants és que des de fa un temps l’escola i la universitat es gestionen com si fossin empreses -explicava-. S’hi venen títols i diplomes. De fet, les dues primeres paraules que els universitaris aprenen són crèdit i dèbit. ¿Cal que adaptem la lògica de l’escola al llenguatge de l’economia?” L’etimologia grega de la paraula escola ( skholé ) vol dir “temps lliure i oci”, va dir. “El que fem a l’escola no hauria de tenir a veure amb aspectes materials ni amb els diners, és el temps que ens dediquem a nosaltres mateixos a pensar, meditar i aprendre”. En aquesta mateixa línia, a la universitat tampoc s’hi hauria d’anar “per superar exàmens ni aconseguir un títol”. “Sempre llegeixo el poema Ítaca de Kavafis als alumnes, una reescriptura moderna del mite d’Ulisses en què escriu que l’important no és tornar a Ítaca, sinó totes les experiències que acumulem durant el viatge -va recordar-. És això el que ens enriqueix”.

Un cicle imprescindible

Concebudes com un espai de diàleg i contemporaneïtat, el cicle de Converses a la Pedrera va començar el 2011 amb la presència de cinc referents de la cultura i el pensament, David Grossman, Azar Nafisi, Jean-Claude Carrière, Carlo Ginzburg i Zygmunt Bauman. “L’edició que ara presentem és la vuitena, i amb els participants d’enguany ja seran 32 els convidats internacionals que hi hauran participat”, comenta Marga Viza, directora de l’àrea de cultura a la Fundació Catalunya La Pedrera, impulsora del cicle en col·laboració amb Arcàdia. Després de la trobada entre Nuccio Ordine i Jordi Savall -moderada per la periodista Anna Guitart-, la segona sessió de converses a la Pedrera es farà el 13 de novembre a les 19 h, i hi participaran l’escriptor Emmanuel Carrère i la directora de l’ARA, Esther Vera. Un mes després, Zadie Smith parlarà de la seva nova novel·la, Tiempos de swing, amb l’escriptor Jordi Puntí, que ha publicat recentment el llibre de contes Això no és Amèrica (4 de desembre, 19 h).