La Nit dels Museus dispara la febre artística a la ciutat

BarcelonaQui es recorda de Vincent Price perseguint amb els ulls injectats de sang l’heroïna de la pel·lícula per cobrir-la de cera bullent en una nit d’espant a Els crims del museu de cera? O bé, per als mil·lennials, ¿dels dinosaures que d’imprevist prenen vida quan, al vespre, es tanquen les portes del museu de ciències naturals? La Nit dels Museus va esvair ahir aquests fantasmes de cel·luloide per mostrar que, en aquests peculiars establiments, contenidors asèptics d’art i d’història, també formigueja -o més aviat marabunteja- un cop l’any una altra mena de vida nocturna: la del públic que busca una experiència alternativa i canviar -per què no?- una nit de copes per una de museus.

“És molt divertit i és un pla diferent”, comenta la Mireia, una noia que fa cua per entrar al Museu d’Història de Barcelona amb el seu company, l’Enric. “Està molt bé perquè és cultura, i la cultura s’ha de reivindicar”, diu ell. A la plaça del Rei, una demostració d’esgrima atrau un públic familiar i algun turista despistat. “Veure museus a la nit és diferent i emocionant”, opina la Naila. “Nosaltres ara anirem al castell de Montjuïc i podrem fer un recorregut per espais que normalment no es poden veure”. Pujant les escales del Saló del Tinell trobem una parella d’amigues: “Venim del Museu de la Xocolata i resulta que estava tancat!”, es queixa la Beatriz, amb el mòbil a la mà per consultar l’oferta museística.

Experimentar els museus

En ple debat sobre com han de ser els museus -si es vol perpetuar la imatge sacralitzada de l’art, amb pintures tancades dins de caixes fortes transparents, o penjar cartells de “sisplau, toqueu”, com en la mostra Meet Vincent van Gogh que aquests dies fondeja al Port Vell-, els responsables dels diferents centres se les van empescar totes per proposar activitats variades, apostant per l’experimentació i la interdisciplinarietat: dansa a Can Framis, actuacions al Museu Picasso, música al Born CCM i Slam Poetry al CCCB. Al Macba, que estava ple com un ou, també hi va anar l’alcaldessa, Ada Colau. En el xup-xup de la Nit, va fer un acte públic a la Capella de la Misericòrdia, mentre un grup de gent amb bata verda protestaven a fora per demanar que la Capella passi a ser un CAP. Un pèl més avall, al Convent dels Àngels, el Macba mantenia ben alt l’estendard de l’art programant una interpretació de pintures gràfiques de Christian Marclay amb la vocalista Shelley Hirsch. “Que estrany!”, diu la Rosa, al sortir de la performance. “Però això és interessant la Nit dels Museus, perquè veus coses que normalment no trobes”.

Els que no estaven tan contents eren les desenes de persones que van peregrinar fins al Museu Picasso i es van trobar amb la pregunta fatídica: “¿Tenen entrades reservades?” S’havien exhaurit a les deu del matí... Molts enfilaven cap al Museu Europeu d’Art Modern, on hi havia cues, però assumibles. Això sí, el públic era diferent que de costum: “Normalment són turistes, però avui és tot gent d’aquí”, se sorprèn l’hostessa de l’entrada.

Els museus, eixos culturals?

“Els museus com a eixos culturals. El futur de la tradició”. Aquest és el lema d’una jornada que es va idear el 1977 a nivell mundial per acostar els ciutadans a aquestes institucions. El camí, però, és llarg. “La cultura no deixa de ser un luxe, per això hi ha tanta gent en aquesta acció que és gratuïta. Estaria bé que allarguessin tot el dia i no només de set a una”, rebla el Rafa, a l’entrada d’un Picasso saturat. “En fi, l’any que ve ho tornarem a intentar!”