Nit de cues entusiastes i xapes blaves als museus

BarcelonaNomés faltaven les samarretes imperi i els banyadors perquè la cua d’ahir al pati del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) semblés la d’un parc d’atraccions. Des de les set de la tarda, quan va arrencar l’11a Nit dels Museus, una multitud formada per parelles, famílies i grups d’amics s’aglutinava amb un entusiasme encomanadís a l’entrada de l’exposició del World Press Photo, que cada any acumula èxits equivalents als del Dragon Khan. A dins la sala, però, l’alegria s’esvaeix ràpidament davant el devessall d’instantànies que retraten tragèdies i dolor. Una noia s’esgarrifa quan observa les imatges de Heba Khamis, que mostren com les adolescents del Camerun es lliguen els pits amb un mocador per evitar que les agredeixin sexualment. “El pitjor és que tot això és real”, diu un home al seu costat. Un murmuri constant recorre l’exposició, però davant d’algunes fotografies -com les d’Ada Ferguson, que retrata les noies de Boko Haram, o la de Ronaldo Schemidt on es veu un home en flames durant els aldarulls a Veneçuela- s’imposa el silenci.

L’atmosfera afligida de l’exposició contrasta amb l’ambient festiu de la plaça dels Àngels, on un discjòquei posa ritme als moviments sincopats dels skaters, que s’entrebanquen cada dos per tres amb la gent. L’aglomeració és tal que no queden ni bancs ni cadires buides i els seients de les bicicletes aparcades a la parada del Bicing s’han convertit en petites taules de bar. Aquests aires de celebració es colen al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), que es deixa conquerir per les il·lustracions. Es tracta de Revolució còmic, on autors exposen les seves obres, i alguns, fins i tot, dibuixen in situ mentre sona un concert de Tronco. El bullici fa pensar que l’edició d’enguany va ben encaminada a repetir (o superar) els gairebé 177.000 visitants de l’any passat a Barcelona i l’àrea metropolitana.

A La Virreina no hi ha música en directe, però l’ambient de celebració es manté. “Que l’entrada sigui gratuïta és una excusa per venir. Si no, mai trobem el moment”, expliquen dues dones de camí cap a la mostra One year women’s performance 2015-2016. A l’entrada, una noia els acosta el programa de l’exposició i una xapa blava que regalen a tots els visitants de la Nit dels Museus. Totes dues se la col·loquen al costat dels llaços grocs. “Aquest no me’l trec per res del món”, diu una d’elles, assenyalant el símbol per reclamar la llibertat dels presos polítics abans de creuar la porta de l’exposició.