Una Nit dels Museus amb molta gent però poques cues

Barcelona“Aquí tampoc queden entrades?”, demanava una noia amb els braços tatuats a l’entrada del CaixaForum. “No, senyoreta”, responia el vigilant. S’endevinava la ganyota de rebuig d’ella sota la mascareta. Pel costat els passaven visitants que havien fet els deures i portaven les entrades des de casa. Aquest seria un bon resum del retorn de la Nit dels Museus: ha estat tot un èxit i, a més, el control d’aforament –una de les poques coses bones que la pandèmia de covid-19 ha incorporat a les rutines dels equipaments culturals– ha permès estalviar les cues d’altres ocasions. 

Han estat 74 els museus i centres que s’han afegit a la proposta, repartits entre vuit ciutats de l’àrea metropolitana barcelonina, pels quals han passat més de 34.000 persones. “Els museus són un lloc on el temps es transforma en espai”, escrivia Orhan Pamuk en una de les seves novel·les. Dissabte va permetre molts viatges físics i temporals als milers de visitants, des de les performances extremes i provocatives de Joseph Beuys a La Virreina –mentre, al pati interior, recitaven Raquel Santanera, Míriam Reyes i Francesc Gelonch, entre d’altres–, el retorn momentani a la Guerra Civil Espanyola, fotografiada per Antoni Campañà i exposada al MNAC, i l’odissea galàctica fins a Mart que proposa el CCCB. 

“Quin sentit té pintar pinzells, mama?”, demanava una nena de set anys al davant d’un dels quadres de Jim Dine, a El somni americà del CaixaForum. La mare es mirava la filla i li responia amb una altra pregunta: “No t’agrada?” La nena arronsava les espatlles. Més endavant la convencien les teles acolorides de Jasper Johns. Els Bassals penjats d’Al Taylor la tornaven a desconcertar, igual que a una parella d’amics. “Tu què hi veus?”, demanava la noia al noi. “Un d’aquells estris que fan servir els metges per auscultar-te”, deia. “Doncs jo més aviat hi veig testicles –admetia ella–. Segur que si l'hi expliqués a un psicoanalista em diria que estic tarada”.

Una iniciativa molt ‘cool’

Al Raval, a la cua per entrar al Macba, probablement la més llarga de la jornada –pel museu hi van passar 3.650 persones des de les 18 fins a les 22 h– es podien sentir converses en català, castellà, anglès, italià i francès. Hi havia un grup de Bordeus que portava prou dies a Barcelona per haver-se assabentat de l’existència de la Nit dels Museus. “Em sembla una iniciativa molt cool”, admetia la Natalie, una de les turistes. “Quan sortim del museu anirem a sopar: tenim reserva a un indi”, avançava una companya seva. Podien triar entre visitar la col·lecció Rafael Tous i la retrospectiva de Felix Gonzalez-Torres. Si haguessin estat més previsores, haurien pogut veure alguna de les tres projeccions de peces de la Col·lecció Macba, entre les quals hi ha el documental Numax presenta, de Joaquim Jordà. Era una de les poques activitats exclusives de la Nit dels Museus, juntament amb un concert al CaixaForum o un recorregut en streaming pel Museu de les Aigües, que encara no ha reobert les portes.

A la plaça dels Àngels, la Guàrdia Urbana mantenia a ratlla els skaters, alguns dels quals s’havien reclòs, amb cervesa i altres begudes més contundents, a la plaça Joan Coromines. A poca distància dels patinets, els partits de futbol improvisats i alguna llauna voladora, el CCCB oferia un doble programa: la cloenda del festival Primera Persona i la mostra Mart. El mirall vermell. “És increïble. No hi ha cap puesto per seure”, es queixava un home. Encara amb la pandèmia cuejant i en ple canvi climàtic, la mostra es visita amb un punt d’angúnia creixent. A la part final, Carl Sagan recorda que les primeres imatges de Mart el van remetre als deserts d’Arizona i Colorado. Un món buit i devastat: aquest és un dels possibles malsons del nostre futur. La Nit dels Museus va ser un agradable oasi enmig de les amenaces passades i de les que han de venir.