Nil Ciuró: “Quan faig la meva música no em sento condicionat per res”

REW

<<

Nil Ciuró va créixer divertint-se amb la música. “Als 4 anys ja anava a casa la meva àvia a tocar el piano!”, recorda. També va tenir el seu moment de crisi. “Em va passar com a molts nens: acaben avorrint la música perquè senten l’obligació d’estudiar-la amb un mètode clàssic”. Als 18 anys s’hi va reenganxar. “Volia compondre, tenia coses a dir, per això vaig tornar al piano. Era el llenguatge que dominava”.

PLAY

>

“Estudiar disseny gràfic em va donar cultura visual i vaig descobrir l’enllaç entre música i imatge de manera natural”, confessa. Unes pràctiques en un estudi de Barcelona li van obrir les portes a una professió desconeguda: compositor audiovisual. “Ja porto cinc anys treballant pel meu compte. Quan faig música per a publicitat no estic fent art, sinó un encàrrec. I quan faig la meva música, no em sento condicionat per res. Aquesta separació m’allibera, puc ser innovador, buscar les coses que m’apassionen i no l’acceptació”.

FF

>>

A Spotify podeu escoltar Futuralgia (2016), el seu disc de debut, publicat pel segell suec 1631 Recordings. “Intento fer una música emotiva i fràgil, componc la base en piano i després hi afegeixo sonoritats electròniques. Vull difuminar-ne els límits. Em sembla anacrònic parlar de gèneres. M’agrada la música que costa identificar, que genera el seu propi espai”, afirma. Entre encàrrec i encàrrec –com el nou audio branding de BTV– treu temps per preparar el segon disc. “Tinc tanta energia que ja porto unes 40 composicions. Però la veritable feina del compositor és corregir, modificar, descartar”.