'Nieva en Benidorm': Isabel Coixet sota mínims

'Nieva en Benidorm'

(2 estrelles)

Direcció i guió: Isabel Coixet. 117 min. Espanya (2020). Amb Timothy Spall, Sarita Choudhury i Carmen Machi. Estrena als cinemes

Com els flocs que cauen en una nevada fins a formar una espessa capa que ho cobreix tot, el guió de Nieva en Benidorm sembla trobar el seu modus operandi en una acumulació paralitzant. La història d’un solitari oficinista anglès de mitjana edat (Timothy Spall, convincent) que arriba a Benidorm per visitar el seu germà i descobreix que ha desaparegut inclou també: una acròbata vaginal i empresària d’oci nocturn, una policia fanàtica de Sylvia Plath, una dona de la neteja aficionada a l’origami tèxtil i un carnisser i promotor immobiliari amb maneres mafioses, entre d'altres. És un planter tan extravagant de personatges que no hauria desentonat en un hipotètic film de Berlanga sobre els excessos urbanístics comesos durant dècades a la costa llevantina.

Aquest no és, però, un esperpèntic film berlanguià, sinó d'Isabel Coixet, i la cineasta barcelonina filma una mel·líflua història d'amor madur i una oda a les segones oportunitats emmarcada –tot i les visites a locals de burlesque– al somnolent Benidorm hivernal dels viatges de l’Imserso, una ciutat als antípodes del deliri fal·lòcrata descrit per Bigas Luna a Huevos de oro. És innegable que la directora de La llibreria posseeix un univers irreductiblement propi, però en aquesta pel·lícula el seu amanerament visual esdevé més buit que de costum i la seva tendència al subratllat es fa més evident. Coixet mai ha destacat per la seva subtilesa, però potser no calia que, en un film sobre dues ànimes solitàries, aparegués un rètol de neó on es llegeix "Hotel Alone".