El millor cinema a l’aire lliure del món, la Piazza Grande de Locarno, acull cada vespre uns vuit mil espectadors davant d’una pantalla gegant que presenta des d’estrenes mundials fins a reposicions de clàssics. Les pel·lícules de la Piazza s’adrecen a una audiència més generalista que les de la competició internacional i, de fet, concursen només per al premi del públic. És un bon espai per trobar-hi films amables i lluminosos com el ja comentat Notre Dame de Valérie Donzelli o Days of the Bagnold summer, l’ opera prima com a director de l’actor britànic Simon Bird, que s’hi va estrenar mundialment dimecres a la nit. Bird parteix de la novel·la gràfica homònima de Joff Winterhart, que gira al voltant de la complicada relació entre el Daniel, un adolescent fan del heavy metal, i la seva mare, la Sue, durant un estiu en què el jove es veu obligat a quedar-se a casa a Anglaterra després que el seu pare, que viu amb una nova parella a Florida, cancel·li les vacances que tenien previst passar plegats perquè espera un altre fill.
El canvi de plans no fa altra cosa que accentuar la inseguretat adolescent del Daniel, que amb prou feines té vida social, i tensar la relació amb la Sue, desbordada perquè no sap com ajudar el seu fill. Malgrat que el metal sigui el refugi del jove protagonista, Days of the Bagnold summer és una comèdia dramàtica tendra i pop acompanyada per la banda sonora que han compost per a l’ocasió Belle and Sebastian. Bird manté la connexió amb el món del còmic, que l’inspira a través d’un ús poderós dels enquadraments. Però sobretot ofereix una pel·lícula divertida i molt sensible amb els seus dos protagonistes i els respectius tràngols que passen en una etapa complicada de les seves vides. Days of the Bagnold summer també suposa el primer paper protagonista per a l’actor Earl Cave, fill del músic Nick Cave, que brilla a l’hora de donar tots els matisos al personatge d’aquest heavy tendre.