Néts i besnéts recullen els ‘papers de Salamanca’
BarcelonaTeresa Rovira, bibliotecària i filla d’Antoni Rovira i Virgili, s’estimava tant els llibres que, a l’hospital, va voler emportar-se’n una maleta plena. “Deia que necessitava despertar-se envoltada de llibres”, explicava ahir la seva néta, Maria Calvet. Fa tres anys la Teresa va poder anar a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) a recollir alguns dels llibres que el gener del 1939 els franquistes es van emportar de casa del seu pare. Ahir, però, no va poder obrir les dues noves caixes que havien arribat del Centro Documental de Memoria Histórica (Salamanca). La Teresa va morir al setembre. Va ser la seva néta Maria, molt encuriosida perquè no sabia quins llibres havien arribat, qui les va obrir. Li va fer una il·lusió especial trobar un llibre de gramàtica que havia escrit el seu besavi. Ha pres el relleu de l’àvia, pensa batallar perquè li tornin tot allò que es van endur els franquistes.
Els llibres de Rovira i Virgili formaven part de l’última remesa dels papers segrestats a Salamanca. En total, a Sant Cugat, el 4 de desembre, van arribar 235 capses de documentació textual, 359 llibres, 10 cartells, 3 mapes i 4 banderes. Ahir es van restituir alguns d’aquests documents als seus propietaris legítims, entre els quals el Centro Asturiano, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el CADCI, la CNT, el PSUC, ERC i la UGT. També van poder recuperar els papers Odina Capo (filla del naturista Nicolás Capo) i Clara Riba i Romeva (néta del pedagog i polític Pau Romeva). Riba va recollir una carta de l’avi. “En tornar de l’exili van anar a la que va ser casa seva i ja hi vivia una altra gent. Dels documents que tenia no en quedava res”, va dir.
“Han segrestat part de la seva memòria personal. I haurien de recordar [referint-se al govern espanyol] que no enviant els papers demostren una falta de respecte, perquè cada any que passa hi ha menys possibilitats que les víctimes rebin aquests papers en vida”, va lamentar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. “És una burla, un robatori i una injustícia del govern espanyol”, va dir Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió per la Dignitat. I va demanar fermesa al govern català per recuperar tota la documentació que encara no ha tornat, entre la qual hi ha la que el govern espanyol reté argumentant que no se’n poden trobar els propietaris. Cruanyes també reivindica els documents de justícia, els que es van endur dels ajuntaments catalans i la documentació localitzada a l’Arxiu Militar d’Àvila, que els nazis van decomissar de les oficines que la Generalitat republicana tenia a París el 1940.
