Cinema
Cultura02/02/2020

Netflix i els Oscars: un amor que perilla

Tot i tenir 24 nominacions, més que cap estudi, el portal s'encamina a un probable fracàs als Oscars

Xavi Serra
i Xavi Serra

BarcelonaPer a Netflix, guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula no és un objectiu, sinó una obsessió. Després de fregar el triomf l’any passat amb Roma, aquest any arriba a la cerimònia amb una aposta que en teoria semblava guanyadora (El irlandés) i dues opcions per cobrir tots els flancs: el drama indie (Historia de un matrimonio) i el biopic de prestigi (Los dos papas). L’Acadèmia de Hollywood va recompensar l’esforç de la plataforma amb vint-i-quatre nominacions, més que cap estudi tradicional, amb deu només per a El irlandés. Netflix té nominats en les quatre categories interpretatives, amb un doblet a millor actor (Adam Driver i Jonathan Pryce) i una tripleta a millor actor secundari (Al Pacino, Joe Pesci i Anthony Hopkins), a més de nominacions per partida doble a millor documental (American factory i The edge of democracy) i pel·lícula animada (Klaus i ¿Dónde está mi cuerpo?).

Però a mesura que s'acosta el dia de la cerimònia, les possibilitats de guanyar el premi gros de la nit semblen cada cop més escasses, i no en categories nobles com les de Roma (millor direcció, fotografia i pel·lícula estrangera), sinó en les més modestes d'actriu secundària (Laura Dern), documental (American factory) i, amb sort, efectes visuals (El irlandès) o actor secundari (Joe Pesci). Una collita pobra si tenim en compte la inversió de Netflix, que s'ha deixat en El irlandés prop de 145 milions d’euros, de llarg el pressupost més alt dels nominats a millor pel·lícula, i una quantitat similar en la campanya de promoció més fastuosa que s'ha vist a Hollywood en molts anys. Què passarà si Netflix veu els resultats com un fracàs i tira la tovallola en l'intent de conquerir els Oscars? A la plataforma se la critica molt per ignorar les sales d'exhibició en la seva estratègia de distribució, però és innegable que aposta pel cinema d'autor i el documental més que cap estudi i que el seu concepte d'animació és més obert i internacional que el de Hollywood. Sense Netflix, segurament la collita dels Oscars seria pitjor. Un altre tema és si això és mèrit de la plataforma o demèrit dels estudis.