"Neruda era l'amant de la meva besàvia!": la recerca d'un col·leccionista

Barcelona"Iremos Vicente, Antonillo y yo a tu tierra triste y hermosa. Tenemos que ir, y descansaremos de esta lucha, y respiraremos el aire que nos hace falta". La carta, segellada a Madrid el 8 de setembre del 1938, la va escriure Miguel Hernández i s'adreçava a Pablo Neruda (1904-1973). El poeta d'Oriola, però, no va arribar a posar mai els peus a les costes xilenes, perquè va morir a la presó d'Alacant el març del 1942. Només tenia 31 anys. La carta forma part de les 603 peces de l'arxiu personal de Pablo Neruda que La Suite traurà a subhasta el 19 de març, amb un preu de sortida de 650.000 euros. El comprador, és condició sine qua non, s'haurà de quedar el lot sencer.

Els camins pels quals el col·leccionista, cellerer de La Rioja i poeta Santiago Vivanco va anar acumulant al llarg de 25 anys tot aquest material són una mica insòlits. Assegura que ha recorregut tot el món buscant cartes, llibres dedicats, manuscrits, fotografies... Tan sols una petita part ha estat proporcionada per la família del poeta xilè. La majoria de documents, diu, li han arribat a través d'amics de Neruda. Durant molt de temps va buscar desesperadament una primera edició de Residencia en la tierra i va ser el comentari d'una nena de Logronyo el que li va donar una pista. Quan el professor va explicar qui era Neruda, la nena va dir: "L'amant de la meva besàvia!". Vivanco es va posar en contacte amb la mare de la nena, que és la neta d'Olga Margarita Burgos. "Va ser la primera odontòloga de Xile –explica Vivancos–. Li va deixar les fotografies i correspondència a la neta perquè temia que la seva filla no ho entengués i la jutgés". En algunes de les cartes, Neruda diu a la que va ser la seva amant: "Me acuerdo de tu pelo, de tus pies, de tu boca. Me quitas el sueño".

En el lot que surt a subhasta hi ha 21 poemes manuscrits i 2 de mecanografiats, 164 documents manuscrits i mecanografiats, 91 primeres edicions, 48 edicions posteriors, 2 edicions facsímil, 100 fotografies, 89 cartes... "Al final m'he enamorat més de la persona i de tot el que va suposar que no pas de la seva poesia –assegura Vivanco–. Va ser sempre fidel a les seves idees comunistes. La primera vegada que vaig ser al davant de la seva tomba no podia parar de plorar". Si ara ha decidit desprendre's de la col·lecció, que espera que vagi a parar a alguna institució pública que la conservi i la divulgui, és perquè ha arribat al límit. "Ja no puc donar més", diu Vivanco. El col·leccionista ha optat per vendre-la, i no fer donació, perquè vol conservar el que té i vol continuar comprant. Una de les seves altres obsessions és Borges.

Entre les primers edicions destaca Los versos del capitán, que va ser publicat com anònim a Nàpols el 8 de juliol del 1952. Tan sols se'n van editar 44 exemplars i, en una carta escrita el 1963, Neruda en reconeix l'autoria. Serà interessant entrar a fons en la seva correspondència. Com a diplomàtic va moure cel i terra perquè 2.300 refugiats republicans pugessin fugir amb el Winnipeg però també es va desentendre de la seva filla, Malva Marina. "Ell era una mica mandrós a l'hora d'escriure cartes però les dones que l'envoltaven s'escrivien molt, i parlaven de malalties, disgusts i problemes econòmics", detalla Vivanco. Hi ha la correspondència amb la seva germana, Laura Reyes, i amb dues de les seves dones, María Antonieta Hagenaar i Delia del Carril.

També hi ha llibres dedicats a Gabriel García Márquez i al president xilè Salvador Allende: "Para mi querido Salvador Allende, con la amistad incondicional y a toda prueba de este humilde poeta de Temuco, que le canta a la Patria, con toda su alma de chileno. Un abrazo de Pablo Neruda, 1969". A més, hi ha un cal·ligrama dedicat a la cantautora Violeta Parra. I també és força interessant la carta a Robert Bennet, un llibreter de Los Angeles. Neruda li escriu l'octubre del 1971 explicant què farà amb els diners que li donaran quan rebi el premi Nobel: comprar l'obra de Shakespeare. Ho farà, diu, amb pagaments mensuals de 1.000 dòlars.