'La nena obrera' ja és al Museu d'Història

Barcelona.La seva reproducció surt en centenars de llibres d'història. És una icona. Poques persones n'havien vist l'original, perquè estava en mans privades. A partir d'ara, però, estarà exposada al públic. El Museu d'Història de Catalunya ha adquirit, en una subhasta pública de la Sala Balclis, La nena obrera de Joan Planella i Rodríguez. El quadre és singular per la seva protagonista: és obrera, dona i nena. Pràcticament és l'única obra catalana de finals del segle XIX en què una treballadora infantil acapara tota l'atenció de l'autor. El museu va comprar La nena obrera , utilitzant el dret de retracte, per 15.000 euros. "És un preu molt raonable per a una obra emblemàtica. A Catalunya hi ha molt poques obres que tinguin com a protagonistes nenes obreres", explica el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro.

L'aparició en una subhasta de l'obra de Planella ha revelat un altre secret: hi ha dues versions del quadre. La primera, pintada el 1882, és la que va fotografiar Francesc Català-Roca per al llibre Història de l'art català . Aquesta fotografia s'ha reproduït en infinitat de publicacions. La segona versió, més definida i més acolorida que la primera, la va pintar Planella després de l'èxit que havia aconseguit amb La nena obrera a l'Exposició de Belles Arts de Madrid del 1884. Aquesta versió és la que es pot veure al Museu d'Història de Catalunya.

Un quadre antipàtic

Quan Planella va presentar el quadre, ho va fer amb una cita bíblica: "Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front". La premsa va valorar que el pintor hagués tingut la valentia de representar un tema contemporani. Era una postura crítica, però feta de manera poètica. "És un quadre de denúncia, però Planella hi mostra una visió fins a un cert punt romàntica i paternal", explica la historiadora Àngels Caba.

La nena que imagina Planella du un vestit bonic, porta els cabells llargs ben recollits i està il·luminada com si fos un santa. La seva mirada davant del teler, però, no és alegre. "La mirada impressiona, és trista i perduda", descriu Caba. El quadre va rebre les crítiques dels diaris més conservadors. " Así el cuadro resulta antipático, y en vez de ser atractivo el progreso de la industria en un sistema de telar tan perfeccionado y completo, parece el antro del sufrimiento, el lugar del pesado martirio de la vida ", va escriure Federico Cajal a la revista La Ilustración .

La nena obrera es va exposar a París, a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, a Berlín i a l'Exposició Universal de Chicago. Allà, l'any 1893, el Museu de Saint Louis va comprar l'obra. El 1945, però, el museu va donar de baixa el quadre, que es va vendre per 220 dòlars, i en subhasta pública, a les Kende Galleries de Nova York. La segona versió de La nena obrera va tornar a Espanya poc després de la Segona Guerra Mundial i ha estat en mans privades fins ara.

Un treball il·legal però tolerat

Al segle XIX Catalunya va viure un gran creixement econòmic. El decenni 1876-1886 va ser batejat amb el nom de la Febre d'Or. El quadre és precisament d'aquesta època. Els obrers, però, no van gaudir ni de l'opulència ni dels beneficis que tenien els empresaris. Els propietaris de les fàbriques, per créixer, havien de contractar molta mà d'obra a un preu molt baix. Els salaris eren misèrrims i per això era necessari que les dones i els fills treballessin. Els nens representaven el 14% del proletariat. Treballaven des dels sis anys en jornades de 12 a 14 hores, gairebé sense descans i amb una alimentació pèssima.

Al fons del quadre, en un racó fosc, hi apareix el contramestre, l'autoritat a la fàbrica i l'home que controlava els obrers. A les fàbriques l'ambient era calent i humit, els obrers suaven molt i la gran majoria, amb el temps, acabaven respirant cada vegada més lentament. Els costava agafar aire, la tos es tornava freqüent i acabaven emmalaltint de tisi pulmonar. Vivien en unes condicions terribles: els carrers dels barris obrers eren tan estrets que amb els braços oberts es podien tocar els dos costats oposats. No hi havia ni llum ni ventilació, i la majoria de famílies tenien animals a l'habitació. Moltes vegades pares i fills compartien un mateix llit.

La primera llei contra el treball infantil, del 1873, va coincidir amb la Primera República i no es va arribar a aplicar. El 1900 es va promulgar la llei del treball de dones i infants, que prohibia totalment el treball a menors de 10 anys i el treball nocturn als menors de 14 anys. Però la llei s'incomplia constantment. El sou dels infants era necessari per sobreviure i es feien els ulls grossos. De fet, el treball infantil es va mantenir durant la primera meitat del segle XX. Era habitual que les criatures fessin jornades maratonianes a les fàbriques. Era una situació que no es qüestionava.

El quadre de Planella s'exhibirà a la secció El Museu presenta del Museu d'Història de Catalunya . D'aquí dos mesos La nena obrera passarà a substituir la fotografia de l'obra que, des de la seva inauguració, el museu ha exhibit en l'exposició permanent Vapor i nació.