Ser un nen gai al Glasgow obrer dels anys 80

BarcelonaL'escriptor escocès Douglas Stuart (Glasgow, 1976) explica que quan era petit seia davant la mare i l'escoltava atentament. Stuart tenia set o vuit anys i feia veure que prenia notes perquè la mare necessitava sobretot atenció. Era alcohòlica i els efectes de la beguda feien que desapareguessin les inhibicions: parlava al fill com si fos un adult. "En aquell moment per a mi era una mica estrany, però d'adult és fascinant perquè em va permetre conèixer-la com a dona i no només com a mare, cosa que no vaig poder fer d'adult perquè es va morir", recorda Stuart, que debuta com a escriptor amb La història d'en Shuggie Bain ( Edicions de 1984 / Sexto Piso), traduïda al català per Núria Busquet Molist. L'autor no vol dir el nom real de la seva mare però el llibre, una opera prima que s'ha convertit en un gran èxit i que ha rebut el prestigiós premi Booker, beu molt de la infància de l'escriptor. Stuart ha trigat deu anys a acabar-la i l'ha escrit des de la nostàlgia: des de fa vint-i-un anys viu a Nova York, on es guanya la vida com a dissenyador de moda.

L'escriptor, com en Shuggie Bain, es va fer gran al Glasgow dels anys 80, en un dels barris més castigats per la crisi econòmica que van provocar les privatitzacions i el tancament de les mines ordenats pel govern de Margaret Thatcher. Com el protagonista del llibre, Stuart es va criar amb una mare que estava sola i que tenia greus problemes amb la beguda, i va ser conscient molt aviat que la seva sexualitat era diferent, una peculiaritat que va fer que l'entorn sovint el tractés amb violència i l'apartés. Però el llibre no és sobre la seva vida, insisteix Stuart, sinó que dona veu a una ciutat: descriu admirablement el Glasgow de la seva infància, amb un 26% d'atur, un elevat consum d'alcohol i de drogues i unes famílies que havien de fer de tot per sobreviure. Sovint, perduda tota esperança, els subsidis es convertien en l'única font d'ingressos.

Glasgow era els anys 80 una ciutat de classe treballadora i amb una tradició portuària que ha marcat molt el caràcter de la seva gent i el seu humor negre. "Hi ha moltes obres de ficció que parlen del Glasgow d'aquesta època, però la majoria mostren l'experiència masculina i heterosexual. Els homes n'ocupen tot l'espai i empenyen les dones a un segon pla. Jo volia que s'escoltés les dones, perquè quan hi ha una crisi, elles tiren endavant les famílies però no se les escolta, perquè es considera que el que passa a casa és vida privada", diu.

Una dona desafiant

La novel·la va ser rebutjada 44 vegades per diferents editorials, però ha seduït els lectors i s'ha traduït a 30 llengües. Stuart no hi va canviar ni una coma malgrat totes les negatives i defensa que el llibre és sobretot una història d'amor entre el fill més petit, el que es queda més temps a casa, i una mare desesperada, l'Agnes Bain, per trobar l'amor i la felicitat. L'Agnes abandona el primer marit, catòlic i molt atent, per un taxista protestant faldiller que l'acaba deixant. S'escapa així també del catolicisme conservador dels pares. "És una dona orgullosa, desafiant, molt bonica i elegant, és incapaç de sortir de casa sense anar perfectament vestida i maquillada, i vol ser estimada", explica Stuart. La majoria de personatges tenen un marcat accent de Glasgow, però l'Agnes intenta parlar com si fos una presentadora de televisió.

Stuart va escriure La història d'en Shuggie Bain a Nova York en un moment d'enyorança, però assegura que la distància li ha donat claredat i perspectiva. I el temps l'ha ajudat a empatitzar amb la mare. L'escriptor té ganes de tornar a viure a Glasgow, la ciutat que ha dedicat un enorme mural a en Shuggie Bain. "La meva novel·la és una carta d'amor a Glasgow, una ciutat que no tolera les falsedats", diu Stuart, que aviat publicarà una segona novel·la en què el protagonista és un adolescent homosexual al Glasgow obrer dels anys 90.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'La història d'en Shuggie Bain' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.