Un ós i un nen que s'abracen contra l'esclavisme en una escultura efímera

A l'artista James Colomina li agrada sorprendre i deixar la seva marca a l'espai urbà, sempre amb escultures que continguin algun tipus de missatge. El passat cap de setmana va deixar un noi encaputxat abraçat a un ós de peluix d'intens carmesí (tota la seva obra té el mateix color) al pedestal que fins al març del 2018 ocupava el controvertit Antonio López. La plaça encara manté el nom del negrer i empresari, a l'espera que el consistori barceloní col·loqui un nou cartell amb dos noms: Idrissa Diallo (cantó Besòs, en honor al migrant guineà mort al CIE l'any 2012) i plaça de Correus (per l'edifici que obre la Via Laietana).

Mentre el canvi no es produeix, Colomina ha deixat, sense demanar permís al govern municipal, la seva empremta. Segons l'artista francès, es tracta d'una acció reivindicativa amb motiu de l'aniversari de l'abolició de l'esclavitud a Espanya. L'artista ha batejat l'escultura amb el nom d'Humanitat. "És com un símbol d'una relació positiva en què no importen les diferències ni el color de la pell, ni el gènere, ni la raça, ni la religió; ans al contrari, són percebuts com a riquesa", explica. L'Ajuntament ha assegurat que, de moment, es deixarà al lloc "com altres mostres d'art efímer que es fan a la ciutat".

L'escultura d'Antonio López, que va ser retirada fa prop de tres anys, amb una festa ciutadana organitzada pel consistori, va ser enviada al Centre de Col·leccions del Museu d’Història de Barcelona de la Zona Franca. Allà continua, al costat de l'estàtua eqüestre de Franco, que està en un estat força lamentable després que fos objecte de tota mena d'accions mentre va ser exposada al Born Centre de Cultura i Memòria el 2016. Són part de la memòria incòmoda de la ciutat.

Tampoc el canvi de nom ha estat un procés fàcil. De fet, pràcticament tres anys després de la retirada de l'escultura, continua dient-se Antonio López. Segons el consistori, al llarg de les setmanes vinents es culminarà el canvi de nom i, finalment, es col·locaran els cartells d'Idrissa Diallo i Correus. El consistori volia decidir el nom nou amb una multiconsulta, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar el reglament perquè va acceptar la demanda que va presentar Abogados Catalanes por la Constitución el novembre del 2019.

El pedestal continuarà?

Quan es reformi la plaça, de la història d'Antonio López no en quedarà ni rastre. Cap referència, segons l'Ajuntament de Barcelona, ni al negrer ni a l'esclavitud. El consistori, però, no assegura amb rotunditat que desaparegui el pedestal. Tot dependrà de la reforma d'una plaça que, segons el projecte urbanístic de la Via Laietana, es convertirà en dues places, a banda i banda de la via. La que està al davant de Correus passarà a dir-se Correus, el nom que tenia, segons l'Ajuntament, abans de ser batejada el 22 de maig de 1883 com a plaça Antonio López. A l'altra banda de la via hi haurà la plaça Idrissa Diallo.

Hi ha hagut intents de resignificar el lloc. Per exemple, el 2018, l'Observatori Europeu de Memòries i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona van proposar donar la volta al monument. El projecte consistia en enfonsar el marquès destronat al subsol de la plaça i cobrir-lo d'aigua com a símbol de tots els beneficis que López va extreure del tràfic marítim. D'altra banda, el pedestal havia de servir com a font d'informació del passat i, cada any, fer un concurs artístic i posar-hi l'obra guanyadora, que hauria d'interpel·lar el vianant.

Colomina va decidir tirar pel dret i, al marge dels debats i propostes, plantar la seva escultura. No és la primera vegada que això passa. El 1936, quan va esclatar la Guerra Civil, van posar una soga al coll a l'estàtua d'Antonio López i la van tombar del pedestal. Aleshores la plaça va voler retre homenatge a Maximiliano Biardeau, que va morir durant els Fets d'Octubre de 1934. Amb la victòria franquista, l'alcalde Miguel Mateu va encarregar a Francesc Marès que tornés a posar Antonio López sobre el pedestal. Amb la democràcia López va tornar a rebre. Des de 1994, fins que va ser retirada de l'espai públic, l'estàtua va ser objecte de, com a mínim, 12 intervencions després de rebre atacs vandàlics. El setembre del 2020, l'Observatori de la Vida Quotidiana, amb la Fundación Anselmo Lorenzo de Estudios Libertarios i l'Ateneu Enciclopèdic Popular, van col·locar a la controvertida plaça una fotografia gegant de Margaret Michaelis (Czechowice-Dziedzice, 1902 - Melbourne, 1985), que mostrava tot d’obrers amb l’estàtua de bronze d’Antonio López als peus.