Nellie Bly, la reportera que va fer la volta al món en 72 dies (i sola)

BarcelonaEl 1888, una periodista de qui només en sabem el pseudònim, Girl Reporter, va visitar, en tres setmanes, més de 200 metges suplicant, plorant i prenent notes. Es feia passar per una dona que volia avortar per escriure un reportatge al Chicago Times. Anny Laurie -el seu nom real era Winifred Sweet- es va infiltrar en un hospital públic per investigar les condicions en què es tractava els més pobres. Helen Cusack es va posar a cosir per a l’Excelsior Underwear Company per denunciar el tracte abusiu i cruel que rebien les treballadores. Moltes d’aquestes intrèpides reporteres, que a finals del segle XIX es van infiltrar als manicomis, hospitals i fàbriques per denunciar les condicions infames en què vivien els més vulnerables, han caigut en l’oblit. Però n’hi ha una que ha tornat a la llum pública: Nellie Bly.L’editorial Capitán Swing publica per primera vegada en castellà -la traducció és de Silvia Moreno Parrado- una recopilació dels seus escrits més importants : Nellie Bly. La vuelta al mundo en 72 días y otros escritos.

Nellie Bly en realitat es deia Elizabeth Jane Cochran (1864-1922) i no es va fer famosa per escriure sobre moda o receptes culinàries. Era molt independent i decidida, no es deixava intimidar i tenia un punt de temerària: es va infiltrar en un dels manicomis amb més mala fama dels Estats Units, es va fer passar per criada per denunciar una agència de col·locació corrupta, va fer veure que era mare soltera per documentar el mercat negre de nounats i va entrar a treballar en una fàbrica de caixes per poder parlar de la desigualtat salarial. Va viure moltes més aventures: va dormir en un alberg de dones indigents, va enganyar un expert en tràfic d’influències polítiques per denunciar la corrupció, va passar algunes hores en un local clandestí de fumadors d’opi, va refugiar-se en una trinxera durant la Primera Guerra Mundial i, sobretot, es va fer famosa perquè va batre el rècord de Phileas Fogg, el protagonista de La volta al món en 80 dies de Jules Verne: va fer la volta al món en 72 dies (sola i sense ajuda). Bly no entrava dins els estàndards del que s’anomenaria periodisme objectiu. Es posava en la pell dels altres, explicava el seu punt de vista i mai es distanciava dels fets. Després de la volta al món es va fer tan famosa que es van crear jocs de taula amb ella de protagonista.

Nellie Bly va haver d’aprendre la importància de ser autosuficient des de ben jove. Es va quedar sense pare i la mare es va tornar a casar amb un borratxo violent i va acabar divorciant-se’n. Amb aquesta biografia no és estrany que respongués amb contundència a la columna que havia escrit un periodista al Pittsburg Dispatch. El periodista en qüestió aconsellava a un pare angoixat -tenia cinc filles per casar- que l’única ocupació que podien tenir les dones era la domèstica. Suggeria amb ironia que els Estats Units haurien de fer com la Xina i matar les nenes acabades de néixer. Bly va escriure una carta, que va firmar amb el nom de L’orfeneta, en què denunciava la desigualtat salarial i la importància de donar una formació perquè les nenes poguessin sortir de la pobresa. The Pittsburg Dispatch la va contractar però, cansada que li fessin escriure articles sobre jardineria, se’n va anar disposada a guanyar-se la vida com a freelance a Mèxic.

La trobada amb Jules Verne

Després va buscar feina a Nova York i va entrar a treballar al New York World de Joseph Pulitzer. Un dels seus primers articles va ser sobre el manicomi per a dones de Blackwell’s Island. Per entrar-hi es va fer passar per boja i cubana. Quan en va sortir va denunciar la situació -moltes internes no tenien cap problema mental, sinó que eren immigrants pobres-, però no va localitzar cap de les pacients que havia conegut perquè les havien traslladat a un altre lloc. Va aconseguir que s’invertís un milió de dòlars en el tractament de malalts psiquiàtrics. Quan va fer la volta al món va conèixer Jules Verne. L’escriptor francès li va preguntar per què no anava a Bombai com Phileas Fogg. “Perquè estic més ansiosa que una jove viuda per no perdre el temps”, li va respondre la intrèpida periodista.