Els negocis tèrbols de Francesc Cambó a l’Argentina

BarcelonaUn dia del 1919, a la platja de la Barceloneta, Francesc Cambó (Verges, 1876 - Buenos Aires, 1947), va comentar a uns amics que per poder-se dedicar plenament a la política havia de fer-se ric. Mesos després li va arribar l’oportunitat de fer una gran fortuna: li van oferir presidir la Companyia Alemanya Transatlàntica d’Electricitat (CATE), la inversió alemanya més important a l’estranger i la principal companyia elèctrica de Llatinoamèrica. Amb Cambó com a president, la CATE es va convertir en la Compañía Hispano Americana de Electricidad (CHADE). Amb poc temps seria l’empresa amb més mala fama de l’Argentina: els portenys van inventar l’adjectiu cadista o chadista com a sinònim de trampós o estraperlista. La CHADE va cometre tot tipus de delictes i Cambó va rebre sucoses comissions i dividends. L’historiador Borja de Riquer, que ha dedicat molts anys a investigar el líder de la Lliga Regionalista, acaba de publicar Cambó en Argentina. Negocios y corrupción política a Edhasa.

El llibre, molt ben documentat amb correspondència privada, informes confidencials, centenars de papers de la CHADE i telegrames en clau d’arxius públics i privats de l’Argentina i Espanya, destapa la part més tèrbola i corrupta de Cambó. Borja de Riquer calcula que, al capdavant de la CHADE, Cambó guanyava cada any, entre comissions i dividends, un milió i mig de pessetes. Avui serien uns 15 milions d’euros l’any. “Hi havia indicis de tot aquest assumpte però fins ara ningú ha volgut aprofundir en aquest tema. Alguns potser el troben desagradable i han preferit tapar-lo”, diu Borja de Riquer. D’aquí dos anys l’historiador publicarà una nova biografia de Cambó amb molta documentació inèdita de la seva activitat política, de la vida privada i de la relació amb els intel·lectuals de l’època. Aixecarà molta polseguera.

Els alemanys volen Cambó

Un polític amb bons contactes en el món de les finances

Després de la Primera Guerra Mundial els alemanys temien la decomissió de la CATE. Era l’empresa elèctrica més important d’Europa i generava importants beneficis. L’estiu del 1919 van oferir a Cambó liderar una operació d’enginyeria financera: crear una nova societat, la Compañía Hispano Americana de Electricidad (CHADE). Els propietaris alemanys continuarien sent socis majoritaris, però Cambó presidiria la companyia i aparentment seria exclusivament espanyola perquè la seu social seria a Espanya i només hi hauria espanyols en el consell d’administració.

“El 20 de febrer del 1920 la majoria de les empreses industrials d’Alemanya a l’estranger van passar a ser propietat d’una societat espanyola”, va escriure Cambó a les seves memòries. “Els alemanys van escollir Espanya perquè era un país neutral. I si van decidir que l’home encarregat de liderar-ho havia de ser Cambó, va ser perquè tenia prestigi polític, havia sigut ministre de Foment, era un bon coneixedor dels problemes del món bancari, havia seguit de prop la fallida del Banc de Barcelona i estava molt interessat en la indústria de l’electricitat. Cal destacar que a principis del segle XX el més ultramodern era l’electricitat”, diu Borja de Riquer. Per acabar, el líder de la Lliga Regionalista també tenia molt d’interès en el continent americà.

Les habilitats dels corruptes

La impunitat de la CHADE i la indefensió dels consumidors

L’historiador detalla els vincles que es van establir entre corruptors i corromputs. Entre els implicats hi havia polítics, periodistes, civils i militars, jutges, alcaldes, homes i dones de totes les ideologies, conservadors, radicals, peronistes... La CHADE va acumular denúncies, hi va haver mobilitzacions i mítings multitudinaris en contra, però sempre va guanyar la companyia perquè va subornar els mitjans de comunicació, les autoritats polítiques i les judicials. La companyia presidida per Cambó aconseguia grans beneficis econòmics perquè les seves tarifes eren abusives.

Actuava amb total impunitat: “Cometia tota mena d’irregularitats i els consumidors estaven indefensos”, destaca l’historiador. La CHADE, que a partir del 1936 a l’Argentina va passar a dir-se CADE, va ser investigada a fons entre el 1943 i el 1945 per la Comisión Investigadora Rodríguez Conde. La comissió va irrompre per sorpresa a les seus de la companyia elèctrica, va fer interrogatoris i va practicar detencions. Va acumular tones i tones de documents als quals ha tingut accés Borja de Riquer. Cambó va patir força, va ser imputat i quasi va acabar a la presó, però una altra vegada la CADE se’n va sortir. “Tota la documentació va ser segrestada i va desaparèixer”, diu Borja de Riquer. Juan Domingo Perón, que va ser escollit president de l’Argentina el 1946, va decidir no tocar la CADE. “A canvi el dirigent argentí va rebre importants sumes de diners per pagar la seva campanya política”, detalla l’historiador. Fins a la caiguda de Perón, el 1955, a l’Argentina no es va conèixer aquesta documentació. Aleshores, però, Cambó ja era mort.

El peatge de ser ric

El polític català, presoner dels seus diners

La companyia elèctrica que presidia Cambó va ser la companyia espanyola més important a l’estranger entre el 1920 i el 1947. Va ser la que va donar més divises a la hisenda pública espanyola i gaudia d’avantatges: pagava una tercera part dels impostos que li corresponia abonar, fins i tot en temps de la República. Cambó es va fer immensament ric i va invertir els diners a Espanya en importants i lucratives operacions immobiliàries. El polític català va dedicar part de la seva fortuna a una col·lecció d’art que deixaria al MNAC. “Fer-se tan ric el va convertir també en un home molt conservador. Conservador del seu estatus, de la seva societat, dels seus interessos. Va acabar sent presoner dels seus diners -diu Borja de Riquer-. Un vell militant de la Lliga Regionalista em va dir fa anys que Cambó va canviar quan es va fer ric”. L’historiador defensa que Cambó va passar de ser un jove arrauxat i idealista a ser un home conservador: “Va defensar fins a l’últim moment la monarquia d’Alfons XIII i es va enfonsar amb ella. Li feia por la República. Va entrar a la política espanyola pensant que podria reformar el sistema i va acabar defensant i reforçant el sistema”.

Amb tota la investigació sobre el polític català, que encara continua, Borja de Riquer vol anar desmuntant les memòries que va escriure Cambó. “Ell sempre deia que no el van comprendre. Que els seus projectes van fracassar per culpa dels altres però el que va passar és que els seus projectes van canviar. A les seves memòries menteix i amaga coses”, conclou.

Les ombres del líder de la Lliga

La primera biografia

El polític, historiador i periodista Jesús Pabón (Sevilla, 1902 - Madrid, 1976) va ser el primer a escriure una biografia del líder de la Lliga Regionalista: Cambó (1876-1918), publicada el 1952, i Cambó (1918-1947), publicada el 1969. Pabón era monàrquic, va formar part de les llistes de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) el 1933 i va presidir l’agència Efe el 1940. Va ser el primer a investigar Cambó. “El llibre, però, és un encàrrec de la família”, diu De Riquer.

L'autobiografia

Francesc Cambó va escriure, després de la Guerra Civil, les seves Memòries (1876-1936). Publicades pòstumament, abasten tota la vida a Catalunya fins al 1936. És el primer volum de l’obra completa. Cambó va escriure també un dietari, que cobria els anys del 1936 al 1946. La majoria de les notes que va escriure es recullen amb el nom de Meditacions. Dietari (1936-1940) i Meditacions. Dietari (1941-1946) en els volums segon i tercer de l’obra completa.

Memòries desmentides

El 2007 Borja de Riquer va publicar Francesc Cambó. Entre la monarquia i la república (1930- 1932) (Editorial Base) i li va posar un subtítol una mica maliciós: Com les memòries s’acomoden a les circumstàncies polítiques. Al llibre l’historiador aporta documentació inèdita que Cambó va amagar i que desmenteix la versió que dóna el líder de la Lliga Regionalista a les memòries sobre la seva intervenció en la política espanyola des de la caiguda de Primo de Rivera fins a la República.

Amic d'Alfons XIII

A 'Alfonso XIII y Cambó. La monarquía y el catalanismo político' (RBA) i a través de la correspondència privada de Cambó amb diversos correligionaris, Borja de Riquer repassa la relació que van tenir el líder de la Lliga Regionalista amb el monarca espanyol. Els vincles entre el jove militar i espanyolista i el jove Cambó que vol l’autonomia de Catalunya van començar sent distants. Però amb el temps van canviar les circumstàncies polítiques i també la seva amistat.