Com el nazisme es va infiltrar en el subconscient dels alemanys

Barcelona¿Els règims totalitaris poden doblegar l'home, fins i tot, infiltrant-se en el seu inconscient? S'ha reflexionat molt sobre com i per què Hitler va convèncer la població alemanya. L’NSDAP, que liderava Hitler havia aconseguit pràcticament un 45% dels vots a les eleccions del 1933. El seu ascens va ser espectacular, perquè el 1924 només havia convençut el 6,6% dels electors. Però potser no hi ha gaires obres que reflexionin sobre com el nazisme fins i tot va arribar a controlar un espai tan privat com els somnis. Charlotte Beradt (Alemanya, 1907-Estats Units, 1986) va recollir 300 testimonis de ciutadans alemanys entre 1933 i 1939 i va transcriure els seus somnis. El més inquietant és que molts es repeteixen. Ara Llibres acaba de publicar la traducció que ha fet Anna Punsoda de l'obra de Beradt: El Tercer Reich dels somnis. El que els alemanys van somiar després de l'ascens de Hitler.

"Al llibre es veu molt bé com la falta d'espais privats on verbalitzar la crítica adorm les consciències i la capacitat de reacció de la gent", diu Punsoda, que també escriu un dels epílegs. Beradt divideix els somnis segons els efectes que provoquen: por, desarrelament, menyspreu, inseguretat... Hi ha un testimoni que explica com desapareixen totes les parets de casa seva i del voltant i decideix viure al fons del mar perquè allà no el veu ningú. N'hi un altre que veu màquines que poden llegir els pensaments. En alguns casos queda molt clar com finalment es trenca la persona i esdevé dominable. "Es veu bé com, amb les seves pors, que molt sovint exageraven la capacitat de vigilància i intervenció del govern de Hitler, fan la feina al règim. L'autocensura és l'eina de control polític més gran que existeix", argumenta Punsoda.

Somnis eròtics amb Hitler

Així, hi ha testimonis que somien en llengües estrangeres que no entén ningú o en figures abstractes. Hi ha els somnis d'homes i dones que es converteixen en "persones ridícules" perquè no fan res o no poden fer res per evitar que el règim ho controli tot. "Una altra cosa fascinant del llibre és veure com el cervell aguanta la pressió de la vigilància i la por al càstig només un temps breu. Al final veiem que, per als testimonis, la llibertat és una càrrega i la falta de llibertat és un alliberament. Aquest pressió és una gran màquina per convertir alemanys en principi no polititzats en simpatitzants del règim (en gent que va a remolc)", explica Punsoda. El llibre parla dels somnis que revelen com part de la població té un desig de pertinença i participació en el règim, fins i tot hi ha dones que tenen somnis eròtics amb Hitler: el líder nazi els acarona els cabells o parla amb admiració d'elles encara que tinguin sang jueva.

La resistència de Sophie Scholl

Però no tothom es doblega. Hi ha els somnis dels que s'hi van resistir i dels jueus. Beradt, per exemple, recull el somni que va tenir Sophie Scholl el 1943 la nit abans que l'executessin i que va explicar a una companya de cel·la. Scholl i el seu germà, Hans, van començar a distribuir pamflets l’estiu del 1942 en contra del règim de Hitler. Era el començament d’un moviment pacifista, la Rosa Blanca, que no es mossegava la llengua. Scholl va somiar que feia un dia radiant i portava un nadó embolicat en un vestit blanc i llarg. El camí que portava a l'església era costerut, s'enfilava muntanya amunt, però Scholl portava el nen ben agafat. De sobte, li apareixia al davant l'escletxa d'una gran glacera. Tenia el temps just de deixar el nen a l'altra banda de l'escletxa. Aleshores queia a les profunditats.

"D'alguna manera El Tercer Reich dels somnis és un miracle editorial -diu Punsoda-. Beradt recull somnis de tres tipus: els primers, els que anoten els testimonis la nit mateix o l'endemà de tenir-los; després, els que ella recull preguntant més o menys discretament i, en tercer lloc, els que recopila el seu amic metge a la consulta fent-s'ho venir bé".

Escriure en clau per salvar els testimonis

Tot el que recull ho emmascara, fa anotacions en clau, per si el règim li troba el material. Amaga la documentació i quan pot s'ho envia a diferents llocs de l'estranger. Tot plegat, escriu Beradt, ho fa "sense cap esperança que aquesta disfressa resistís en cas d'emergència; ¿però què resisteix en cas d'emergència?". Beradt va haver de fugir d'Alemanya el 1939 perquè era d'ascendència jueva i estava casada amb un jueu. Abans que Hitler assolís el poder, va ser una reconeguda periodista i va ser pionera escrivint reportatges sobre qüestions de gènere.

A l'exili va començar fent feines menors, com editar i prologar les cartes de Rosa Luxemburg o els assajos de Paul Levi. Vivint ja a Nova York, l'any 1943, va publicar un resum de tot el que ha compilat en forma de reportatge a la revista Free World. Després va venir el llibre El Tercer Reich dels somnis, que va traduir-se a diverses llengües i que Hannah Arendt va elogiar. Amb Arendt l'unia una gran amistat. De fet, quan la filòsofa alemanya va morir, Beradt va passar a ser la marmessora de la seva obra. "Ella està més satisfeta del llibre que del reportatge, perquè li va permetre posar al centre del debat dos capítols antagònics com són No s'hi pot fer res i Només has de voler-ho, on es veuen molt bé actituds radicalment diferents davant les mateixes circumstàncies", diu Punsoda.

Els somnis recollits per Beradt van inspirar algunes de les novel·les que posteriorment s'escriurien sobre l'Alemanya nazi. "Per exemple, les dues grans novel·les de l'escriptora Anna Seghers, La setena creu (encara no el tenim en català) i Trànsit (La Magrana, 1989) semblen ficcionades en base a les reaccions psicològiques que recull Beradt a El Tercer Reich dels somnis: la primera explica molt bé el clima enverinat dels primers anys del Reich, la por a les delacions o la vigilància mútua que es veu als somnis. I la segona totes aquestes confusions, canvis d'identitat i suplicis burocràtics dels que van emigrar o ho van intentar", resumeix Punsoda.