“Navegar sol no és tan romàntic com la gent s’imagina”
El periodista Toine Heijmans debuta amb la novel·la 'En el mar'
BarcelonaDes de molt petit, Toine Heijmans surt a mar obert amb el seu veler. “Fa anys que un editor em perseguia perquè escrigués una novel·la, però no acabava de trobar el moment”, admet el periodista del diari De Volkstrant a l’auditori del Museu Marítim de Barcelona, escenari que encaixa a la perfecció amb el tema del seu debut, En el mar, que acaba de publicar en castellà Acantilado, set anys després de l’original. La novel·la va agafar embranzida internacional sobretot després que la traducció francesa guanyés el premi Médicis a la millor obra estrangera del 2013.
“Quan la vaig llegir em va sorprendre -explica l’editora Sandra Ollo-. És una novel·la breu de factura clàssica amb un tema que en part també és clàssic, el de la fusió amb la natura i l’intent de domesticar-la. Però també hi ha una novetat: l’exploració de l’autor de la masculinitat i del fet de ser pare. Tot això ho fa amb un estil concís, a vegades un pèl sec i trencat, però també d’una gran bellesa”.
El punt de partida del llibre és la crisi personal que porta en Donald, un home de mitjana edat, a fer una travessia en veler durant tres mesos. A l’última etapa del vaixell, l’home proposa a la seva dona que li deixi emportar-se la nena, la Maria, que només té set anys. “Vull fer-li veure que es pot viure d’una altra manera -escriu-. Que existeix un altre món, regit per unes altres normes. Vull ensenyar-li com es viu al mar”. El que hauria de ser una aventura d’aprenentatge es converteix en un malson quan la nena desapareix durant una tempesta. “No vaig imaginar la història mentre navegava, sinó quan era en ple desert, al Marroc, acompanyat de la meva filla, i ella va desaparèixer durant uns segons rere una duna -recorda-. El cor em va fer un bot. Durant unes quantes nits em despertava pensant què hauria passat si l’hagués perdut allà”. Heijmans va deixar que la història anés madurant a dins del seu cap i mentre anava d’Amsterdam a Göteborg en vaixell amb un amic va començar el llibre. “Vaig teclejar frenèticament fins que se’m va acabar la bateria -diu-. Quan vaig ser a casa i vaig recuperar el document em vaig adonar que escrivia frases molt curtes, com si hagués anat seguint el ritme de les onades xocant contra el casc”.
Al llibre, l’ansietat del pare creix a mesura que avancen les hores. “La dona d’en Donald és més intel·ligent que ell -diu-. L’home és capaç de navegar durant setmanes però al mateix temps no sap reaccionar en assumptes més quotidians. Per molt que els homes s’entestin a manar, sempre hi ha una dona al darrere que els dona bons consells”.
Adaptar-se per força a la natura
La lliçó més important que ha d’aprendre el pare té a veure amb la força del mar. “Navegar sol no és tan romàntic com la gent s’imagina -admet-. Hi ha persones que fan escalada o naveguen per sortir de la rutina diària i trobar la llibertat. S’equivoquen, perquè les normes de la natura són més estrictes que les normes socials. Si no t’hi adaptes moriràs”. Toine Heijmans va escriure bona part d’En el mar tancat a dins del seu veler, que té amarrat al costat de casa. “No m’atreviria a comparar la novel·la amb Moby Dick, que em sembla el llibre més ben escrit del món, però en Donald també persegueix la seva balena blanca, que és la filla desapareguda i la voluntat de ser el millor pare del món”, afirma. Ho aconseguirà? Per saber-ho cal arribar fins al final de l’aventura.