Cultura09/04/2015

Navàs ret homenatge als deportats als camps nazis amb les primeres Stolpersteine de l'estat

Les plaques formen part d'un projecte de l'escultor Gunter Demnig i ja n'hi ha 48.000 arreu del món

Sílvia Marimon
i Sílvia Marimon

BarcelonaLa paraula alemanya 'Stolpersteine' vol dir 'pedra que fa ensopegar'. Són plaques individualitzades que recorden als deportats als camps nazis i formen part d'un projecte de l'escultor Gunter Demning que relaciona art i memòria. Navàs ha estat el primer municipi de l'estat espanyol que n'ha instal·lat en homenatge a Antoni Barberà Pla, Esteve Flotats Caus, Jaume Obradors Grífol i Ramon Sala Besa. Aquest darrer va ser alcalde durant la Guerra Civil per ERC. Tots cinc van ser deportats al camp de concentració a Mauthausen. Tres van ser assassinats després de ser traslladats al subcamp de Gusen.

Segons Demnig, el projecte vol recordar que darrere de cada nom hi ha una història, una vida: "Assumir la mort de sis milions de jueus, va més enllà de la nostra capacitat de comprensió. Però si llegeixes el nom d'una persona, calcules la seva edat, mires cap a casa seva, i et preguntes darrera de quina finestra vivia, aleshores l'horror esdevé un rostre". Els Stolpersteine no només recorden les víctimes jueves, sinó tots aquells que van ser deportats als camps nazis. Entre ells, els republicans catalans. Són llambordes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó on es graven les dades de cada persona i que es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llos con les víctimes van viure o treballar abans de ser empresonades i deportades.

Cargando
No hay anuncios

De moment, s'han instal·lat 48.000 Stolpersteine a 16 països d'Europa. Alemanya és el país amb més plaques, però també n'existeixen a Àustria, Bèlgica, França, Itàlia o els Països Baixos.

L'Ajuntament de Navàs va impulsar un llibre en què s'investigava i documentava el destí dels cinc deportats: 'Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs'. Segons aquest llibre, la major part de deportats de Navàs van passar pels camps de concentració del sud de França i per unitats de Batallons de Treballadors Estrangers, sins l'exèrcit francès. Els cinc van ser deportats al camp de Mauthausen, entre finals de 1940 i mitjans 1941.