La naturalitat jazzística d’Eva Fernández

BarcelonaThat darkness és l’àlbum de debut d’Eva Fernández (Barcelona, 1994). Si més no, el primer en què apareix en lletres destacades el nom d’aquesta cantant i saxofonista formada a la Sant Andreu Jazz Band, companya de generació d’Andrea Motis i Magalí Datzira, i que actualment estudia el grau superior de saxo al Taller de Músics. Tanmateix, ella mateixa considera que tot just es tracta d’un primer pas, un treball que culmina nou mesos de feina amb el quintet que completen David Pastor, Josep Lluís Guart, Miquel Àngel Cordero i Toni Pagès. “Jo el veig com el projecte que tinc amb el Taller de Músics, una cosa molt maca, però crec que més endavant podré fer un disc que tingui més temes meus i més idees meves”, explica Fernández.

No és que resti importància al disc que presentarà en directe el 7 de febrer al Jamboree, sinó més aviat que és conscient que encara queda molt camí per recórrer. Així i tot, That darkness funciona com a notable retrat dels interessos de Fernández. Inclou estàndards com My favorite thing, tocs més contemporanis com una versió de Love is a losing game d’Amy Winehouse, una adaptació jazzística d’ El día que me quieras de Carlos Gardel i Alfredo Le Pera, i una peça pròpia que d’alguna manera pot assenyalar quin serà el seu futur com a compositora. “He cantat molts estàndards, i ara vull començar a compondre per explicar realitats del present”, diu.

Eva Fernández defensa That darkness com un treball col·lectiu forjat en assajos i directes que també té un punt d’atreviment. “Ja teníem un repertori, però abans d’enregistrar el disc vaig parlar amb el David Pastor per fer altres temes. I ell de seguida em va dir que endavant. Al final només vam mantenir My favorite things i Dream a little dream, i el de l’Amy Winehouse, tot un referent per a mi, que tot just l’havíem començat a fer”, recorda.

Bolero amb veu flamenca

Una de les novetats que hi va incorporar va ser l’adaptació del bolero El día que me quieras, que al disc canta amb el cantaor Pere Martínez. Fernández, interessada en el flamenc més com a saxofonista que com a cantant, volia que Martínez cantés una cançó. “Però tampoc el podia posar a cantar la d’Amy Winehouse. A YouTube vaig trobar un vídeo del saxofonista malagueny Ernesto Aurignac tocant una melodia que em va agradar moltíssim. Després, pensant ja en algun tema perquè el cantés el Pere, vaig escoltar la versió d’ El día que me quieras del Cigala, i vaig identificar la melodia que havia tocat l’Ernesto”, explica una vocalista que es mou amb naturalitat en registres baixos. “Quan estava a la Sant Andreu Jazz Band, ja veia que tenia la veu més greu que l’Andrea i la Magalí. Aquest to més greu va bé amb la línia més moderna que busco, amb un to més soul”, assegura.